Page 112 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

usos", eren noms nous per explicar les noves situacions no previstes per la terminolo-
gia tradicional i que es fan habituals des dels anys 50 i 60 en relació a indrets com Celrà,
Foixà, Maçanes, Parets d'Empordà o Castelló d'Empúries (Canal et al. 1996, 24-25),
només per citar-ne alguns propers a Girona; hem de recordar, per exemple, les queixes
que feia en 1051 el bisbe Pere de ipsas toltes et tontos que els homes del comte Ramon
Berenguer cometien a la domicatura episcopal de la Bisbal (Marquès 1993, 228). Ara bé,
s'aplicaven també a Girona? En principi la resposta no pot ser gaire concloent. No dis-
posem de cap indici en aquest sentit perquè les vendes, infeudacions o establiments
documentats en la segona meitat del segle parlen sempre de drets i rendes coneguts amb
anterioritat; els censos, serveis, tasques, quartes i altres agrers que ja s'esmentaven habi-
tualment en el segle X. Sembla com si a Girona la feudalització no hagués portat cap
canvi respecte als models prefeudals i, per tant, els gironins podrien pensar que les coses
no havien canviat.
Però sí que ho havien fet, encara que els indicis siguin fràgils: Girona disposa d'al-
guns testimonis significatius, encara que una mica tardans. Per exemple, l'any 1101 el
comte Ramon Berenguer III va prometre a Pere Bernat, el prelat de Sant Martí Sacosta,
que li defensaria els alous que havia rebut dels cabiscols Ponç i Joan i que li faria justí-
cia a ell i tots els habitants de l'esmentat lloc (Rius 1928, 29), en referència a l'indret i
domini de Sant Martí, que s'estenia a migdia de la muralla meridional de la ciutat, des
del puig Aguilar fins a l'areny de l'Onyar. Tot sembla indicar que les possessions de Sant
Martí haurien estat objecte d'alguna intromissió i el prelat se'n volia assegurar la protec-
ció. La signatura de Guillielmi uicarü fa entendre que el veguer comtal de Girona s'en-
carregaria de l'acompliment del pacte.
Qui podria ser el responsable d'aquestes pertorbacions? La sospita pot caure en el
comte i els seus homes, car el mateix document de 1101, definit explicitament com un
conveni, segurament suposava la pacificació entre les dues parts i el compromís del
comte. D'altra banda, l'any 1120 en trobem un altre de molt més explícit i d'una natura-
lesa semblant que tracta de l'evacuació o renúncia que el mateix comte Ramon va fer,
en favor de Sant Martí Sacosta, dels citats alous de l'església i manava que ningú se n'a-
poderés violentament. La mateixa renúncia del comte implicava alguna mena d'acte d'u-
surpació en aquest sentit, del qual el comte s'excusava i prometia reparació. Si relacio-
nem els presumptes actes d'opressió violenta de l'any 1120 i els torts de 1101 contra els
habitants de l'alou de Sant Martí, sembla que podem afirmar l'existència d'una situació
de conflicte entre dues institucions sobre un àmbit territorial i una població situada en
l'incipient suburbi meridional de Girona. És evident que aquest conflicte es desenvolu-
pà a principi del segle XII, però pot haver tingut arrels anteriors.

Girona i el debat feudal• continuïtat o ruptura de l'ordre antic?

Una polèmica d'allò més aferrissada ha enfrontat des de mitjan anys vuitanta, espe-
cialment a Franca, els mutacionistes i els continuistes, fent servir els conceptes que
C.Lauranson va usar en un article traduït al castellà (Lauranson-Rosaz 1999, 12-31). Els
primers són els partidaris de la interpretació del feudalisme com un nou sistema socio-
polític que representà la ruptura amb l'ordre antic, i que és concretà amb el naixement
de les senyories castellanes i 1'asserviment generalitzat dels pagesos; els representants
més destacats d'aquesta tendència són, amb diversos matisos, Duby, Bois, Bonnassie,
Poly o el mateix Lauranson. Per la seva banda, els continuistes o tradicionalistes són els
defensors del manteniment o continuïtat de les societats del segle XI en relació als segles
anteriors carolingis, fins i tot amb l'antiguitat romana (Barthélemy, Werner, Magnou-