Page 114 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

podrien haver estat investits per iniciativa dels mateixos comtes. A més, la multiplicació
de senyories i infeudacions dins i fora de la ciutat que van fer el bisbe, la canònica epis-
copal i els senyors dels tres castells citats, tingueren efectes decisius sobre la vida dels
gironins. Malgrat la teòrica preeminència de l'autoritat comtal, ratificada pels solemnes
juraments de fidelitat que hem analitzat, el fet va ser que el domini efectiu sobre els afers
ciutadans, en part per iniciativa dels mateixos comtes, va quedar en mans d'aquestes
quatre senyories i dels laics i clergues infeudats per aquestes, tal com recullen els docu-
ments de vendes, donacions, establiments, infeudacions o testaments que comencen a
abundar des d'aleshores, just a mitjan segle XI, i que mostren sectors de muralles i cases
de Girona –i sectors suburbans propers– sota domini de les citades senyories o dels seus
feudataris. Sens dubte, la relativa abundància de documents en aquella època no és alie-
na a la constitució de molts registres documentals en aquelles dates, dels quals només
n'han sobreviscut alguns d'eclesiàstics.
Això significava el fraccionament efectiu de l'autoritat pública dins Girona, car aquest
fet devia passar amb moltes altres torres i cases de la ciutat, assignades als feudals amb
els seus habitants, tot i que l'autoritat eminent restava en mans dels comtes, vinculada
mitjançant els juraments de fidelitat donats pels bisbes i els senyors dels castells. Sobre
els canvis que tot això tingué sobre la vida dels ciutadans gironins, les fonts en resten
gairebé mudes, si més no pel que fa a la segona meitat del segle XI. Esdeveniments com
la crisi posterior a 1076 –la disputa entre els hereus del comte Ramon Berenguer I– sem-
blen consolidar els nous poders autònoms i les seves relacions de dependència.