Page 115 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

Sant Feliu de Girona (s. IX-XI)

Una seu episcopal esdevinguda abadia canonical

L'església de Sant Feliu de Girona presenta una de les evolucions més sorprenents de
totes les seus episcopals de l'alta edat mitjana europea, car entre els segles IX i XI va
completar una transformació excepcional: de ser l'església catedral esdevingué una aba-
dia canonical. Si bé és cert que podem documentar l'existència de moltes esglésies cate-
drals desaparegudes arreu o canviades de lloc, per raons tan diverses com la islamitza-
ció del nord d'Àfrica a partir del segle VII o la fi de moltes ciutats antigues, no és gens
freqüent que una ciutat que mantingué una remarcable continuïtat històrica, sense cap
gran daltabaix conegut, hagi modificat la situació de la seva seu episcopal. Tampoc és
gaire habitual que, durant gairebé dos segles, una ciutat com Girona disposés de dos
temples episcopals, separats per una certa distància, fora i dins murs, encara que aquest
no era un fet excepcional. Això resultava tan sorprenent que la historiografia gironina o
la que va tractar sobre Girona mai va acabar d'entendre-ho o d'acceptar-ho; car entre
altres raons suposava negar l'antigor del segon temple episcopal —Santa Maria— que
esdevingué la catedral definitiva. A grans trets, podem dir que el procés lent de separa-
ció, que mai esdevingué absoluta, entre Santa Maria i Sant Feliu, començà a principi del
segle X i encara continuava a mitjan segle XI, la qual cosa explica, en gran part, les incer-
teses que encara avui planen sobre l'entitat episcopal de Sant Feliu.
El nostre treball busca contestar un munt de qüestions que la investigació de la his-
tòria de Girona en l'antiguitat tardana i l'alta edat mitjana planteja sovint. Podem afirmar
que Sant Feliu fou la primitiva seu de Girona? Podem precisar la data de separació de
Sant Feliu i la seu de Santa Maria? Per què i qui decidí despullar-la de la seva condició
episcopal? Com s'organitzà la nova abadia canonical? Quin fou l'origen dels seus ingres-
sos? Quins lligams mantingué Sant Feliu amb la catedral després de la segregació?
Aquestes són algunes de les preguntes a les quals tractarem de donar resposta.
Malgrat que en un recent treball ja apuntàvem les línies generals d'aquesta evolució,
que situàvem entre els segles IX i X (Canal et al. 2000, 35-45), actualment disposem de
més indicis que poden millorar el seu coneixement. No podem ignorar que les man-
cances de les fonts documentals que podem atribuir a Sant Feliu en els segles X i XI
estan acompanyades per una informació arqueològica gairebé inexistent. Per això l'ar-
gumentació que desenvoluparem a continuació pot ser objecte en el futur de matisos o
modificacions cronològiques puntuals, que al nostre parer no poden desfigurar la visió
de conjunt d'aquest treball.
La major part dels textos que han servit en l'elaboració d'aquest treball procedeixen
dels diplomes i altres textos de la catedral i no pas dels fons de Sant Feliu encara que
això pugui sorprendre el lector. Només des de mitjan segle XI Sant Feliu començà a aple-
gar el seu arxiu propi, raó per la qual els seus fons gairebé no han estat aprofitats en
aquest estudi que s'atura a la darreria del segle XI, quan la segregació de les dues anti-
gues catedrals de Girona ja era un fet.

Sant Feliu: martyrium i seu de Girona en l'antiguitat tardana

Hem de recordar, breument, algunes coses que ja hem dit en el treball anteriorment
citat, pel que fa al, temple de Sant Feliu en l'antiguitat tardana. Els orígens del temple
cristià cal cercar-los en un primer martyrium que es devia aixecar en memòria del sant
màrtir gironí, ja en el segle IV. La presència de diversos sarcòfags romans de principi del