Page 120 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

seus catalanes. En el cas de Girona la donació consistia en dues eugues als canonges de
Santa Maria i una als canonges de Sant Feliu (Marca 1688, doc. núm. 887). Remarquem
que aquest és el primer esment de canonges residents a Sant Feliu i diferents dels de
Santa Maria, encara que totes dues sembla que compartirien la funció episcopal, pel que
hom dedueix del context del document; el fet que totes dues canòniques es repartissin
el mateix nombre d'eugues –tres– que les altres catedrals –Urgell, Vic, Barcelona i Elna–,
ens fa sospitat que no estem davant de dues comunitats canonicals sinó d'una única que
repartia les seves funcions entre les dues esglésies. Aquesta referència a canonges de
Sant Feliu no és una notícia aïllada, car l'any 976 tingué lloc l'adveració del testament de
l'arxiprevere i abat Guadamir, on aquest manava deixar tres parells de bous agençats ad
canonicos Sancti Felicis. Però aquesta comunitat encara no havia adquirit fesomia prò-
pia, car hi ha una altra donació del mateix testament, una dotzena de porcs, feta ad
canonicos de Sancta Maria et Sancti Felicis (Sobrequés et al. 387. 2003).
L'any 979, el testament del comte-bisbe Miró Bonfill —comte de Besalú i bisbe de Girona
semblant: feia la donació d'un alou dit Felgos (Falgons) amb
—presentava les coses de manera
la seva església, a la seu de Santa Maria i a l'església de Sant Feliu, conjuntament (Catalunya
romànica IV 1990, 20-23). Això sembla dir que l'església de Sant Feliu ja no gaudia de la
condició de seu episcopal, encara que hi continuava vinculada com una església despulla-
da de la condició episcopal, però dependent de la mateixa institució.
També hem d'observar el testament del clergue Guiu (res a veure amb el bisbe con-
sagrat en 908), que l'any 983 va deixar nombrosos alous a institucions, parents i amics.
En tres casos, el donant afegia que, a la mort dels beneficiaris, els alous citats haurien
de passar a mans de "6. .)sancta Maria cedis Ierunde et ad sanctum Felicem qui est iuxta
muros Ierunde". Quan deixa part dels seus béns mobles a diverses institucions religio-
ses, dóna 4 eugues, 40 mitgeres de pa i vi, 6 vaques i 10 porcs "6. .)ad Sancta Maria et
Sancti Felicis Ierunda (...)vel ad ipsos canonicos" (Martí 1997, 123). Les dues institu-
cions, de fet una de sola, figuren com a beneficiàries finals del mateix conjunt d'alous,
i els seus canonges devien formar una única comunitat, però Santa Maria era citada com
a seu episcopal i Sant Feliu no. Finalment, observem el testament del comte Gausfred
d'Empúries, de l'any 989, on aquest donava tots els alous que tenia al comtat de Girona
"(...)ad predicta Sancta Maria et a Sancti Felicis", una altra vegada citades conjuntament
(Simó 1974, 1032-1033). En la butlla del papa Silvestre II a la seu de Girona, de l'any
1002, hom citava "(..)episcopatum Sanctae Mariae Gerundensis ecclesiaeC ..)" (Marquès
1993, 160-162). Santa Maria era l'única església que rebia el tractament de seu episcopal,
mentre que l'església de Sancti Felicis martiris et Sancti Narcissi, juntament amb sancte
Mariae quam dicunt Episcopale (Santa Maria de la Bisbal), apareixen com esglésies que
pertanyen a l'esmentada seu –és a dir, formant part preferent del seu patrimoni–, però
sense gaudir de la condició de catedrals.
Al costat de tots aquests testimonis, en trobem d'altres que mostren que Sant Feliu
també rebia donacions al marge de Santa Maria. Per exemple, l'any 961, el testament del
levita Otger de Vic deixava 100 sous a Santa Maria de Girona, 100 sous a Sant Feliu de
Girona i també 100 sous a Santa Eulàlia de Barcelona (Ordeig 2000, 890). Sembla que
Sant Feliu, en aquella data, encara gaudia de la condició episcopal, car rebia la mateixa
quantitat de diners i es trobava esmentada entre les altres dues seus episcopals. L'any
981, el testament del clergue Guifré, dit Brunicard, deixava una euga a Sant Feliu de
Girona (Ordeig 2000, 1353). L'any 988, el testament del noble Sunifred de Lluçà deixa-
va una vaca i una euga a Santa Maria, i també una euga i una vaca a Sant Feliu; les dues
institucions rebien béns per separat, però mantenien la mateixa consideració (Ordeig
2000, 1541). Finalment el testament del comte Borrell 11 (993) deixava la meitat del seu