Page 121 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

alou de Lladó a la seu de Santa Maria, i l'altra meitat a Sant Feliu, que no era esmenta-
da com a seu episcopal (Marca 1688, doc. núm. 945).
Els testaments de la segona meitat del segle X esmenten Santa Maria i Sant Feliu, de
vegades conjuntament, de vegades per separat. Això sembla indicar una certa confusió
dels contemporanis sobre l'estatut catedralici del temple de Sant Feliu i la seva relació
amb la seu de Santa Maria, una confusió que nosaltres compartim fins a cert punt. De tota
manera, una lectura cronològica dels documents sembla indicar-nos que Sant Feliu hau-
ria perdut definitivament la condició de seu episcopal entre 966, data del testament del
comte Seniofred de Cerdanya-Besalú, i 979, quan el testament del comte-bisbe Miró cita
Santa Maria com a seu i Sant Feliu només com a església. Un fet que confirmen altres tes-
taments posteriors, com el del clergue Guiu (983) o del comte Borrell (993), tot i que els
vincles de dependència —de Sant Feliu envers Santa Maria— mencara eren evidents. Pot
haver estat per la iniciativa de Miró Bonfill —bisbe entre 970 i 984— que Santa Maria esde-
vingué seu única? Sembla força probable, si atenem la seqüència cronològica presentada.
Algun text medieval ens permet saber que segles després d'aquests fets encara exis-
tia el record d'aquest procés de mutació de la seu de Girona. El Cronicó de Ripoll, una
obra que pot ser datada a final del segle XII, però que recull tradicions anteriors, expli-
ca la presa de Girona pels francs, que situa erròniament l'any 786, i atribueix un paper
protagonista a la presència de Carlemany, una errada comprensible, car les mateixes crò-
niques contemporànies dels fets explicaven que els gironins van lliurar la ciutat al rei
Carles " ( ..)Gerundenses Nomines Gerundam ciuitatem Carolo regí tradiderunt" diu la
Crònica de Moissac (Abadal 1986, 83). Però el que ara ens interessa del relat és la refe-
rència al canvi de lloc de la catedral, ja que, després de farcir la història de la conques
fets llegendaris com l'aparició de senyals miraculosos al cel i sobre els vestits dels -ta de
homes, hom diu que "(...)aparegué una creu de foc sobre l'aire en el lloc on avui hi ha
l'altar de Santa Maria. I després d'això es canvià de lloc la seu, que abans era a l'esglé-
sia de Sant Feliu, on és ara" (Canal et al. 2000, 44); d'una manera llegendària els mon-
jos ripollesos van sintetitzar els esdeveniments que havien tingut lloc al llarg de dos
segles. No deixa de ser significatiu el fet que el relat situés l'inici del trasllat en dates
immediates a la presa de Girona pels francs, uns fets que la documentació i les dades
arqueològiques a l'abast també ratifiquen. El període, llarg, de cocatedralitat, tan pecu-
liar i personal en molts aspectes, hauria servit, tanmateix, per facilitar un canvi de seu
sense efectes traumàtics que tenia un objectiu clar, de notable complexitat i gens fàcil
d'aconseguir, que no era altre que fer entrar, intra muros Gerundae ciuitatis, tot el poder
episcopal a la recerca del lloc més preeminent de tota la ciutat, amb un valor simbòlic
excepcional, molt més segur, i on, des de l'ampliació de l'àrea urbana i de les noves
obres de fortificació, excepcionals, vers el 800, raïa el poder polític i on havia de ser, per
tants motius, el govern de la diòcesi i el seu símbol principal, la catedral.
Només cal, ara, dins d'aquesta reflexió general, i a manera de recordatori, aplegar un
seguit de dades, que ja coneixien tots aquells que, des de Roig i Jalpí, s'han interessat
per aquesta qüestió, que demostraven la intensa relació entre els dos temples que va
continuar i, de fet, continua encara. Tothom estava d'acord que durant el domini àrab
va ser Sant Feliu la seu cristiana, en esdevenir Santa Maria la mesquita, i aquest fet expli-
caria el lligam i les relacions entre un temple i l'altre. Era una manera d'explicar el que
sembla evident (vegeu, per exemple, Villanueva 1850, 127-132). Recordem que aquest lli-
gam, des d'un punt de vista litúrgic, se'ns fa evident en diverses celebracions: el capítol
de Sant Feliu pujava a la catedral per Nadal, Pasqua, Pentecosta i l'Assumpció; el de la
Catedral baixava a Sant Feliu per Sant Esteve, dilluns de Pasqua florida i granada, diada
de Sant Feliu i de Sant Narcís i el Divendres Sant fins al 1578, data de l'exoneració de