Page 126 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

ja hem vist, amb altres esdeveniments d'aquells anys. L'any 988 el bisbe Gotmar havia
comprat el palau comtal per bastir-ne un de propi al costat de Santa Maria, que no pogué
començar abans de 993, data de la mort del comte Borrell. L'any 997 s'esmenta la pri-
mera donació per a l'obra de la nova seu, que havia de substituir la vella església caro-
língia (Canal et al. 2003, 206-208). Sembla clar que el bisbe i els canonges havien pres
una decisió definitiva: bastir un nou complex episcopal al voltant de Santa Maria, tot
"despullant" definitivament Sant Feliu d'aquesta funció, i convertir el temple extramurs
en una abadia canonical de facto.
Ara bé, els esdeveniments de la darreria del segle X només foren el començament
d'un llarg procés de separació entre les dues antigues cocatedrals. Restaven encara mol-
tes qüestions per resoldre. En primer lloc, la formació de dues comunitats canonicals a
partir de la comunitat única de canonges de la seu i del patrimoni comú. En aquest sen-
tit, hem de dir que només detectem una única canònica a Girona, la de la seu, fins ben
entrat el segle XI. Això vol dir que una mateixa comunitat de canonges compartien les
tasques i gaudien de les rendes de totes dues esglésies, mentre aquestes formaren una
única institució. Deixant de banda la sorprenent –però explicada– referència dels docu-
ments de 966, 976 i 992, no n'hi ha cap altra als canonges de Sant Feliu fins a l'any 1040,
quan aquests van rebre una donació testamentària "C. .)ad canonicam Sancti Felicis(...)"
(Marquès 1993, 217). Des d'aleshores s'esmenten amb molta freqüència en els testa-
ments, una dotzena de vegades al llarg del segle XI, sempre després de 1040, com per
exemple l'any 1047 en el testament de Gausfred Vidal de Pals, en el qual aquest deixa-
va un alou de Sant Martí Vell "(...)ad cannonicam sanctae Mariae sedis Gerundae et ad
cannonicam sancti Felicis martiris cuius ecclesia sita est ante portam predictae ciuitatis"
(Martí 1997, 262). És a dir que l'alou –les seves rendes– s'havia de repartir entre les dues
comunitats que palesaven novament llur origen comú. Per això pensem que la constitu-
ció de Sant Feliu com a comunitat diferenciada pot haver estat poc abans d'aquesta data.

La constitució de la canònica de Sant Feliu en el segle XI

Com pot ser que trigui a documentar-se una "veritable" canònica pròpia a Sant Feliu
si ja hi havia abats i canonges des de mitjan segle X o abans? Després de l'establiment
d'un cert costum de triar els abats de Sant Feliu entre els canonges principals de la seu
durant la segona meitat del segle, el fet que dos dels següents abats hagin estat dos bis-
bes consecutius de Vic, Arnulf i Borrell, ens fa pensar en alguna mena de pacte o acord
d'aquests amb els bisbes de Girona, que hauria tingut com una de les seves manifesta-
cions la concessió del títol d'abat de Sant Feliu, un títol més aviat honorífic, segurament
acompanyat de rendes episcopals, als bisbes de Vic. Encara que la naturalesa d'aquesta
relació se'ns escapa, havia de ser estreta, car hem de recordar el jurament de fidelitat fet
pel bisbe de Girona al de Vic l'any 1017, concretament entre setembre i octubre d'aquell
any, segurament relacionat amb la mort del comte Ramon Borrell, car va tenir lloc
poques setmanes després de la defunció. En aquest punt no podem deixar d'observar
que la condició d'abats de Sant Feliu dels bisbes vigatans subsisteix durant el govern de
Ramon Borrell, entre els anys 992 i 1017, i fineix immediatament després de la seva mort.
Sembla evident que aquest acord entre les seus episcopals de Girona i Osona havia tin-
gut la participació activa del comte, però no en sabem les causes.
Cal separar els motius que portaren a l'aparició dels abats de Sant Feliu de la forma-
ció de la seva comunitat canonical. Aquesta va ser més tardana. Per entendre aquest pro-
cés cal pensar que la creació i dotació d'una nova residència canonical gironina es va
produir el 1019. Va ser aleshores quan es va formalitzar la creació o el trasllat definitiu