Page 122 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

desplaçar-se des de la catedral, llevat de les festes de Sant Feliu, Sant Narcís i
l'Anunciació. Cal tenir també present que l'abat de Sant Feliu era la quarta dignitat de la
diòcesi, només per sota de l'ardiaca major, el sagristà major i el cabiscol (o xantre).

L'aparició del culte a Sant Narcís

Un fet remarcable en aquests anys de canvi de mil-lenni és l'aparició de l'advocació
de sant Narcís acompanyant la de sant Feliu. La tradició gironina ha fet d'aquest sant el
patró de la ciutat, desplaçant el paper principal que havia jugat sant Feliu, la festa del
qual, 11 d'agost, havia donat lloc a la principal fira de Girona.
Tots els indicis ens porten a pensar que la vinculació de sant Narcís a Girona és relati-
vament tardana. Mundó ha analitzat detalladament la qüestió, i explica que l'origen es
troba a Augsburg on, en el segle VII, es va escriure una Passió dedicada a Afra, màrtir
autèntica d'aquella ciutat. Al text s'hi incorporaren dos afegits a començament del segle IX,
un dels quals parlava del Narcís bisbe que va convertir Afra i, un cop tornat a Girona, fou
martiritzat amb el seu diaca Feliu. Aquest Narcís afegit al text augsburguès era, segurament,
el personatge del mateix nom que havia estat bisbe de Jerusalem —on va morir—, les notí-
cies del qual havien arribat a Occident per la traducció al llatí de la Història Eclesiàstica,
obra d'Eusebi de Cesàrea del segle IV. Els autors dels martirologis del segle IX comença-
ren a adaptar i manipular aquestes noticies; per exemple a mitjan segle ho va fer Adó,
arquebisbe de Viena —que Mundó qualifica d'hagiògraf falsari—, i que fins i tot s'atreví a
inventar la data del 29 d'octubre com a festa del sant. Una còpia d'aquest martirologi va
ser transcrita en la nostra ciutat pel cabiscol Riquer, a final del segle X, on encara es con-
serva. Hauria estat aleshores quan en els medis erudits a redós del bisbe i dels clergues de
la seu, s'hauria descobert l'existència d'un bisbe i màrtir desconegut que se situava en els
orígens d'aquesta església. Era una troballa excepcional en un moment adequat, allò que
totes les esglésies occidentals cercaven i que només calia estructurar i potenciar.
Es desconeixen les raons de la invenció d'aquesta tradició a final del segle VIII o prin-
cipi del IX. Mundó opina que la cort carolíngia tractava de reforçar els lligams entre dues
ciutats situades en indrets extrems de l'imperi i incorporades feia poc temps —Girona
havia estat conquerida en 785 i Augsburg era a la frontera de Baviera, ocupada en 788.
D'aquesta manera, mitjançant sants comuns, es reforçava la cohesió amb la monarquia
carolíngia dels territoris que a les darreries del segle VIII se situaven en les marques
imperials (Mundó 1975, 384-385).
No és fins molt més tard, a començament del segle XI, quan trobarem referències de
Narcís en la documentació gironina. Recordem la butlla papal del 1002 que parla de l'es-
glésia de Sancti Felicis et Sancti Narcissi en referir-se a la segona església de la ciutat. Es
tracta, però, d'un text redactat a la cancelleria romana, per tant no constitueix una prova,
encara, de l'arrelament del culte de Sant Narcís a Girona. L'altra notícia també és llun-
yana, prové d'Augsburg, on es diposita una carta enviada pel bisbe Berenguer de Girona
de l'any 1087, pel que sembla. Berenguer contestava una requesta de l'abat del mones-
tir dels sants Udalric i Afra d'Ausburg que demanava relíquies i textos hagiogràfics sobre
els sants gironins relacionats amb Afra. Berenguer li enviava relíquies de sant Feliu, però
no de sant Narcís, car afirmava que el seu cos es conservava incorrupte. El bisbe també
envià un text de la Passió de sant Feliu —obra visigoda— però confessà que no disposa-
va de cap relat de la passió de sant Narcís, segons ell, per les destruccions provocades
pels àrabs; de fet perquè mai no va existir (Mundó 1975, 386-388).
Més enllà de la notícia de l'existència del cos incorrupte del sant conservat a Girona,
notícia que cap altra font anterior donava, en contrast amb les diverses referències a la