Page 123 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

conservació del cos de sant Feliu en els segles anteriors (Canal et al. 2000, 34, 38, 44-
45), sembla un fet significatiu que el bisbe no pogués contestar a la demanda augsbur-
guesa amb cap reliquia ni cap text relacionat amb Narcís, a diferència dels obsequis que
va poder fer relacionats amb sant Feliu.
També és força significativa l'absència de temples del bisbat gironí dedicats a sant
Narcís abans del segle XII. Coneixem l'advocació de més de tres-centes esglésies docu-
mentades abans d'aquell segle i cap porta l'advocació de sant Narcís, amb excepció de
la ja citada referència de la butlla papal de l'any 1002, redactada a Roma; sant Feliu, en
canvi, es documentava a més d'una quinzena d'esglésies parroquials, tres de ben pro-
peres com Cartellà, Parets Rufí (Domeny) i Celrà, a banda de l'antiga seu episcopal. Una
altra dada significativa, l'església de Sant Feliu de Girona és citada dotzenes de vegades
en la documentació produïda a Girona o als voltants entre els segles IX i XII; en cap cas
és citat Narcís com a segona advocació. Semblen proves indiscutibles de la creació des
del no-res i de l'arrelament tardà del culte d'aquest sant a Girona, i més concretament al
temple de Sant Feliu.

Com podem interpretar l'arrelament tardà del culte de Narcís a Girona? Podem afinar
una mica més la seva datació? El mateix Mundó dóna algunes claus per respondre aques-
tes preguntes. El seu estudi tenia la finalitat d'aclarir l'autenticitat del sermó que Oliba,
abat i bisbe de Vic, va dedicar a sant Narcís quan estava de visita a Girona. Era un text
autèntic, malgrat les interpolacions posteriors, que podem datar entre els anys 1018-
1046, quan va ser bisbe i visità Girona alguns cops. Va ser Oliba qui va estendre el culte
del sant, bisbe i màrtir, no ho oblidem, pels monestirs del seu bisbat; Ripoll n'és un bon
exemple (Mundó 1975, 394-395) i també Vic, on trobem la referència a una donació tes-
tamentària de l'any 1011 feta a (...)Sancti Felicis Gerunda et Sancti Narcissi (Udina 1984,
251). Segurament la influència olibana –amb amistats tan influents com la comtessa
Ermessenda– pot haver ajudat a consolidar la incipient tradició gironina del culte al sant,
que encara trigaria segles a arrelar. Podem observar que les primeres notícies del culte
de Narcís a Girona provenen dels bisbes Oliba i Berenguer en el segle XI, semblen ori-
ginades en un context episcopal que imaginem nascut de la voluntat de crear un sant
prestigiós, alhora bisbe, màrtir i fundador o molt pròxim d'aquesta església, allò que
totes les esglésies occidentals cercaven per camins, de vegades, tortuosos. En canvi l'a-
rrelament d'aquesta tradició a l'església de Sant Feliu sembla més tardana. Cap dels docu-
ments dels segles XI i XII relacionats o produïts per la canònica i els seus abats, esmen-
ta l'advocació de sant Narcís. Ara bé, l'aparició de l'advocació de sant Narcís a Taialà en
l'any 1107 pot indicar que aleshores, a començament del segle XII, havia començat l'as
sant, car no hem d'oblidar que el terme de Taialà era domini de Sant Feliu -similació del
de Girona (Canal et al. 2003, 259).

Els primers abats de Sant Feliu

Tornant a la història del vell temple episcopal, hem de reconèixer que durant la sego-
na meitat del segle X es fa evident l'existència d'un temple de Sant Feliu, cada cop més
singularitzat, però encara lligat a la seu, malgrat l'existència de notícies aïllades, però fer-
mes, sobre abats de Sant Feliu documentats des de mitjan segle X. Abans de tot hem de
citar els primers noms de 1'abaciologi publicat per Monsalvatge (Monsalvatge 1904, 270-
283) on esmentava diveros abats de final del segle IX i principi del X, Badagarius,
Modicus Georgius, Acfredi, Sendonandus i Etmo, molts dels quals són certament citats
com a abats en documents d'aquella època. Per exemple Badagarius abba, que en 893
signà com a testimoni en un judici sobre terres episcopals a Bàscara (Marquès 1993, 87);