Page 118 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

Sembla evident que l'advocació de Santa Maria costava de consolidar-se, a causa de
la seva formació recent, mentre la vella i prestigiosa de Sant Feliu es mantenia com la
més indicativa de la seu gironina. Per tant, no podem utilitzar la primera referència a
Santa Maria com un termini ante quam per situar cronològicament la consagració d'una
segona catedral. Aquesta podria ser anterior, fins i tot —per què no— del temps de
Carlemany, com ensenya la tradició.
El canvi de lloc de la catedral no és un fet estrany i atípic al llarg de l'antiguitat tar-
dana per raons de consideració ben diferents i, per tant, com a resposta puntual a fets
determinants. En ocasions es documenten canvis ocorreguts dins del recinte urbà emmu-
rallat, tot cercant una ubicació privilegiada, un espai més prestigiós, més cèntric o sim-
bòlicament més important. Recordem el trasllat de l'episcopium d'Arle, ja abans de mit-
jan segle V, de la perifèria, a prop dels murs, fins a l'àrea foral, un fet similar al que se
suposa per a Aquae Sextiae (Ais de Provença) i molt versemblantment, en època més
avançada, a Poitiers. Altres vegades el trasllat és de fora cap endins, tot cercant la segu-
retat de les muralles i, probablement també, el prestigi i el simbolisme que una localit-
zació intra muros pot tenir en un moment determinat o, a partir del creixement de la
ciutat i d'altres circumstàncies d'abast local, l'abandonament de l'espai primigeni, intra
muros, cap a més enllà del vell recinte murat, com passa a Autun, Metz, Amiens, a la
Gàl-lia o a Trento, Torlònia, Parma, Vercelli o Plasència, a Itàlia, en contextos cronològics
diferents però molt sovint en época romànica. Tampoc és estrany, ans el contrari, la coca-
tedralitat, la simultaneïtat de dos temples-catedral, iguals en jerarquia i preeminència però
amb funcions litúrgiques diferents i complementàries d'ençà del segle IV, formant part
d'un conjunt episcopal desenvolupat, l'episcopium, on es localitza el baptisteri, el palau i
moltes altres dependències necessàries del que era, d'aleshores ençà, el centre de la nova
vida urbana, l'indret més dinàmic i actiu de tota la ciuitas. Estaríem davant de les ano-
menades catedrals dobles o conjunts catedral. Més rar, però no pas extraordinari, és la
no-juxtaposició dels edificis cocatedrals, un cert allunyament, tal com passava a Girona
des de principi del segle IX, que és un fet diferent de la catedral doble i que cal explicar,
com en el nostre cas, per una història pròpia i personal que va exigir una manera d'obrar
determinada, eficaç i plena de tacte que va permetre un desplaçament poc traumàtic. En
el cas de Girona, tanmateix, s'actuà tal com manava la tradició. En el cas de catedral doble
o cocatedral, era convenient la dedicació d'una a un màrtir i l'altra a la Mare de Déu. Si
el màrtir era local, millor, i si era bisbe i màrtir, encara molt més.
Durant la segona meitat del segle IX, nombrosos documents defineixen la seu amb l'ad-
vocació composta de "Sant Feliu i Santa Maria" o "Santa Maria i Sant Feliu", de vegades
afegint que se situen fora murs i dins murs, respectivament, tal com remarquen les butlles
papals i diversos preceptes i judicis de final del segle IX que, en alguns casos, presenten
la doble catedral amb remarcable precisió: "(...)Sancte Marie matris Christi que est sita
infra muros ciuitatis Gerunda et (...)Sancto Felice martire Christi qui est iuxta iam dictam
ciuitatem(...)" o bé "(...)ante portas Gerunda ciuitate" (Canal et al. 2000. 37-38), explicant
de manera precisa la situació topogràfica de tots dos temples, dins i fora de la ciutat. Però
això no significava, de cap manera, una divisió de la institució episcopal car, com podem
veure l'any 887, quan el bisbe Teuter va atorgar les dècimes i oblacions de 14 esglésies de
la rodalia de Girona, les va donar als clergues de la seu de Girona, institució definida com
"(...)supra dictas basilical in honore beata Dei genitricis Marie atque sancti Felicis(...)"
(Martí 1997, 83-85); la mateixa comunitat de clergues, potser gran part dels quaranta citats
a les signatures del document, servien a totes dues esglésies.
Aquest text ens indica que Teuter va ser el primer bisbe conegut que va tractar d'or-
ganitzar la comunitat de preveres de la seu —la Canònica. La citada donació de delmes i