Page 119 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

primícies n'és una mostra, car no sabem res dels primers intents que potser tingueren
lloc a principi del segle IX, després dels concilis d'Aquisgrà dels anys 816 i 817. Però la
vida comunitària no es degué consolidar, i al llarg del segle X veurem el bisbe i els
canonges actuant conjuntament –repartint la seva tasca entre els dos temples– i gestio-
nant el mateix patrimoni.

La pèrdua de l'estatut catedralici en el segle X

Com hem vist, l'advocació doble es mostra estable als nombrosos documents de final
del segle IX, especialment als diversos preceptes reials i butlles papals obtinguts pels
bisbes gironins. Però hi ha un canvi a començament del segle X, car gran part dels docu-
ments posteriors que parlen de la seu només esmenten el nom de Santa Maria (Canal et
al. 2000, 39). Sembla que Sant Feliu hauria perdut, des d'aleshores, la seva condició de
cocatedral; però de seguida veurem que això no va passar immediatament.
Alguns documents, al llarg del segle X, semblen indicar que Sant Feliu va mantenir la
seva funció de seu episcopal, tot i supeditada a Santa Maria. Per exemple, la làpida del
bisbe Servus Dei, encastada en el mur del presbiteri de Sant Feliu, recorda que el bisbe
morí l'any 906 i el seu cos jeia sota l'herba. Això vol dir –segurament– que el bisbe havia
estat enterrat al cementiri situat al voltant de la vella seu episcopal i martirial –tumulatio
ad sanctos– i que posteriorment la seva làpida va ser traslladada a l'interior del temple.
No hi ha dubte que per a Servus Dei i els altres clergues de la seu gironina el temple de
Sant Feliu encara gaudia d'una consideració especial i romania estretament relacionat a la
institució episcopal. El mateix podem dir poc després, car l'any 908 sabem que el bisbe
Guiu va ser proclamat bisbe de Girona en una magna assemblea celebrada a Sant Feliu
(...)citra portam Gerunde ciuitatis in ecclesiam Sanctissimi Felicis, Christi martyris"
(Villanueva 1850, 236-238), amb assistència del comte i marquès Guifré, l'arquebisbe
Arnust i molts clergues, nobles i el poble. Signaren el document quatre arxiprests i cin-
quanta-dos preveres, la qual cosa dóna idea de la magnitud de la reunió i de la cabuda
del temple per a centenars de persones, sens dubte, però tampoc deixem d'observar que
en el document l'església de Sant Feliu no era citada com a seu de Girona, si més no de
forma explícita. Malgrat que l'església de Santa Maria ja havia pres el lloc com a primera
advocació de la seu gironina des de final del segle IX, sembla per iniciativa del bisbe
Servus Dei, Sant Feliu encara significava el lloc preferit per a les grans reunions, proba-
blement a causa de la seva major cabuda –Santa Maria no devia ser res més que una
remodelació del vell temple romà–, però també i, sobretot, pel seu antic prestigi.
Això i tot, durant la primera meitat del segle X Santa Maria desplaçà definitivament
Sant Feliu com a advocació de la seu episcopal. Poques vegades trobem relacionat el sant
gironí amb la catedral, per exemple en algun document que fa referència a èpoques ante-
riors, generalment el segle IX, quan encara perdurava aquesta advocació, que en el
segle X era recordada com un fet del passat (Marquès 1993, 110-112). El precepte del rei
Carles, atorgat l'any 922 al bisbe Guiu, només fa referència a Santa Maria com a seu de
Girona, i també molts altres documents del segle X, com la donació del dret de mone-
datge que va fer el comte Sunyer al bisbe l'any 934, i altres que citen la seu gironina com
"(..)domum Sancte Marie virginis que est infra muros Gerunda ciuitate" (Marquès 1993,
118, 120, 126, 127). Sembla que aleshores Sant Feliu hauria perdut la seva condició d'es-
glésia episcopal, però de seguida veurem que aquest canvi no va ser tan immediat.
En la segona meitat del segle X trobem un grapat de testaments que compliquen nota-
blement la situació. Així, l'any 966, el testament del comte Sunifred de Cerdanya i Besalú
feia donació de tres eugues a cadascuna de les comunitats canonicals de les diverses