Page 129 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

ces són més difícils d'entendre, car la comunitat canonical sembla ben constituïda des
del 1040, com hem vist més amunt. Potser calgui esperar noves troballes a l'Arxiu
Diocesà per resoldre el problema. De tota manera, hem vist que el procés de divisió del
patrimoni episcopal entre Santa Maria i Sant Feliu pot haver estat força laboriós, la qual
cosa podria explicar la lenta consolidació de l'alou de la nova canònica i la constitució,
relativament tardana, del seu registre documental.
És interessant recordar que al llarg dels temps i encara ara, les relacions entre la seu
de Santa Maria i el temple de Sant Feliu han estat molt intenses, fins al punt que tot un
seguit de grans cerimònies litúrgiques se celebraven, conjuntament, en un dels dos tem-
ples i altres, primer en un i després en l'altre i que en les grans processons, durant la
baixa edat mitjana, els dos temples eren punts determinants del seu recorregut. Cal, final-
ment, retenir que l'abat de Sant Feliu era la quarta jerarquia episcopal i, per tant, un per-
sonatge notabilíssim en el conjunt del govern de la diòcesi, records d'uns temps pretè-
rits en què una i altra foren cocatedrals.

L'alou i burg de Sant Feliu

En relació al desenvolupament del burg de Sant Feliu, hem de remetre el lector al que
ja diguérem en un treball anterior (Canal et al. 2000, 57-63), però noves dades demanen
també algunes correccions. Fins fa poc no el documentàvem fins a començament de la
segona meitat del segle XI, quan el bisbe va donar a la canónica de la seu el seu forn,
en una data prou significativa de l'època on tingueren lloc els processos de segregació
patrimonial entre Santa Maria i Sant Feliu. Però el burg era molt més antic, car ja s'es-
mentava l'any 976 quan hom recordava el testament que va fer l'abat i arxiprevere
Guadamir quan jeia malalt al seu llit: "(...)in ipso burgo de predicta ciuitate, in mansio-
ne Sancti Felicis martir, in sua domo, in suo lecto" (Sobrequès et al. 2003, 387). Sembla
evident la referència al burg de Sant Feliu i a la mansione o residència dels seus cler-
gues, segurament l'antiga domus episcopal. Però la documentació més sistemàtica del
burg només apareix quan començà una gestió feud.alitzada d'aquest, a càrrec del bisbe,
de clergues beneficiats de la seu, i de magnats laics que detentaven els feus principals,
com la nissaga dels Adals, feudataris del forn de pa del burg pel bisbe, el senyor emi-
nent. En aquest sentit hem de recordar les repetides referències de les fonts àrabs a les
destruccions dels ravals gironins per les incursions musulmanes, des de 793 fins a 850,
per adonar-nos de la inestabilitat del petit barri nascut al voltant de Sant Feliu, uns
estralls que determinaren, sens dubte, la construcció de la segona catedral de Santa
Maria, intramurs, en una data propera al 800 (Canal et al. 2003, 14 i 185).
Des de la segona meitat del segle XI les referències a la part de llevant del burg, ano-
menada de Santa Maria, pertanyent al bisbe i infeudada als canonges de la seu, són rela-
tivament precises i permeten seguir, des de final del segle XI, el seu procés de creixe-
ment cap al riu Galligants i l'areny de l'Onyar. En canvi, són inexistents, o bé no
localitzades, les referències al sector de ponent del burg pertanyent i immediat a la
canònica de Sant Feliu, citat com l'alou de Sant Feliu des de la segona meitat del segle
XII (Canal et al. 2000, 67-68). Aquí s'haurien de localitzar les dependències de l'antic
episcopium, entre la paret nord del temple i el camí de pujada a Sobreportes, on segu-
rament se situava la mansione Sancti Felicis citada en el testament de Guadamir l'any
976. Però com ja hem dit la manca de referències documentals o arqueològiques ens
impedeix anar més enllà en aquest plantejament. Sembla com si la seva localització més
excèntrica i propera als sorrals de l'Onyar hagués limitat el tipus de promoció urbanísti-
ca que es donava a la resta del burg, si més no fins a la segona meitat del segle XII. En