Page 133 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

Els castlans de la Gironella en el segle XI

La força d'una nissaga de feudataris comtals a Girona (1018-1134)

La personalitat de la nissaga dels Gironella, els feudataris medievals del castell urbà
del mateix nom, amb prou feines ha estat esbossada per la historiografia gironina. A
Castells Catalans no trobem cap referència als Gironella que sigui anterior al segle XIII.
Per la seva banda Blanch i Illa, Botet i Sisó, Pla i Cargol o Santiago Sobrequés, que van
dedicar pàgines importants a la Girona medieval, van ignorar els orígens i l'ascens d'a-
questa nissaga. Les grans històries nacionals catalanes, des de Bofarull fins a Pierre Vilar,
passant per Rovira i Virgili o Vicens Vives, més centrades en els afers barcelonins, sem-
pre han ignorat l'ascendència de les nissagues gironines, especialment en l'època for-
mativa del govern feudal.
Però Girona també va disposar d'importants grups aristocràtics que jugaren un paper
significatiu en èpoques tan determinants com el segle XI. 1 una d'aquestes nissagues fou
sens dubte la dels Gironella, entre altres raons perquè no podem oblidar la funció deci-
siva que va jugar el castell del qual agafaren el nom, expressió del poder comtal sobre
la ciutat de Girona i el seu comtat des de les darreries del segle VIII i que atorgava als
seus castellans un paper preeminent en els afers públics. Per això la història dels
Gironella és també una part significativa de la història de Girona —i de la catalana— en
els segles medievals.
Malgrat tots els oblits, la documentació gironina dels primers segles feudals (XI-XII)
proporciona un modest però significatiu cabal de documents —una vintena— amb dades
que permeten reconstruir, ni que sigui molt fragmentàriament, la història de les dues pri-
meres generacions conegudes d'aquesta nissaga, les primeres que dugueren aquest cog-
nom. Entre els anys 1018 i 1134 disposem d'una informació que s'obre amb Ramon
Oliba, el primer Gironella, i es clou amb el testament del seu fill Guillem Ramon. Ells
foren, com veurem tot seguit, castellans del castell comtal de Girona —la Torre Gironella
—i veguers o
delegats comtals de Girona, probablement des dels inicis de la segona mei-
tat del segle XI. Amb ells, apareix la formalització a Girona d'aquella estructura feudal
que, en principi, establia tres nivells principals: el comte al capdamunt, els comdors,
barons o senyors en el segon nivell, i els castlans o feudataris, en el tercer. El cas dels
Gironella fou diferent car desenvoluparen la seva relació de feudataris comtals sense
intermediaris; en realitat foren els castellans de la Gironella.

Els orígens: Ramon Oliba, Gausfred Bernat i Adelaida

El primer Gironella conegut és Ramon Oliba, que fa la seva primera aparició quan
encara devia ser molt jove, en un context molt rellevant. El 26 d'agost de 1019 tingué
lloc un judici sobre l'alou comtal d'Ullastret —cal entendre la jurisdicció sobre el seu
terme— que la comtessa Ermessenda havia donat dos mesos abans al seu germà, el bisbe
Pere Roger, però que el comte Hug d'Empúries disputava, entre altres raons, perquè l'a-
lou se situava dins els límits del seu comtat. Entre els assistents figurava la "crema" de
la noblesa del comtat de Girona que donaven suport, pel que sembla, a la posició
d'Ermessenda. En la llista de testimonis apareixien, en primer lloc; "(...)Mirono Ostalensi,
Amato vicecomite, Gaucefredo Bernardo et Raimundo fratre eius". És a dir, Miró
d'Hostoles, el vescomte Amat, Gausfred Bernat i el seu germà Ramon. La personalitat
d'aquest darrer es precisa més entre els signants del document, al final del text, car ales-
hores apareixen, consecutivament -{- Gaucefredus Bernardus i -j- Raimundus Oliba. Si