Page 135 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

Després de la donació comtal de la torre rodona i el casal en l'any 1020 hi ha un forat
de quinze anys fins al 1035, quan tornem a trobar Ramon Oliba, ara casat amb una dona
anomenada Adelaida. El dia 29 d'agost van comprar una casa situada intramurs de la ciu-
tat, al costat de migdia de les escales que pujaven a la porta de la seu de Santa Maria, que,
aleshores, encara estava en construcció. La casa va ser comprada als esposos Rodball
Gilabert i Ledgarda i limitava al sud amb el carrer que pujava cap al castell de Gironella i
als costats de llevant i ponent amb altres cases propietat del noble Guillem Bernat de
Cornellà i del prevere Bonuç, que, anys després, esdevindria sagristà segon de la seu (Martí
1997, 230-231). La venda indica que, més enllà de l'entramat de relacions de poder i dona-
cions de béns públics o alous entre els comtes, bisbes i magnats eclesiàstics i laics, també
existia un mercat immobiliari del qual també participaven els mateixos personatges.
Tal com passa amb el seu espòs, desconeixem quina era la filiació d'Adelaida, que va
gaudir d'una llarga vida car encara vivia en 1114 i sens dubte era molt jove, però ja casa-
da quan tingué lloc la citada compra de 1035, la qual cosa ens fa pensar que visqué prop
de cent anys. La seva signatura en el document de compra era preceptiva car, a banda
que pugui haver estat una operació conjunta dels dos esposos, el dret de la esposa al
dècim dels béns del seu marit la feia automàticament copropietària i hereva d'aquesta
part dels seus béns.
La casa citada i, probablement, alguna altra veïna, es mantingueren en possessió dels
Gironella durant molt de temps, ja que les trobem citades l'any 1071, quan el testament
del sagristà Bonuç –el mateix prevere de l'any 1035– va deixar a "(...)Raimundo Oliba
de Gerundella mancusos II per censum de casa que ego babeo de illo" (Martí 1997, 354-
356), és a dir, que el sagristà reconeixia un deute amb el citat Ramon pel cens d'una
casa, probablement la mateixa situada a la vora de les escales de la seu o una de veïna.
Hem de recordar que el cens era un signe de potestas o d'autoritat, havia estat l'impost
percebut per les autoritats públiques i a Girona el veiem documentat en mans de com-
tes i bisbes entre els segles IX i XI. Les cessions o infeudacions degueren esmicolar i des-
naturalitzar la seva funció des de mitjan segle. Per això el trobem des d'aleshores en
mans de clergues infeudats pel bisbe o de nobles com el citat Ramon Oliba, que mit-
jançant la concessió de beneficis –en el segle X– o de feus –ja en 1'XI– per part de com-
tes o bisbes, van apropiar-se de moltes rendes públiques. En relació a aquestes cases de
les escales hem d'esmentar que l'any 1134 el testament de Guillem Ramon de Gironella
–fill i hereu de Ramon Oliba– va deixar a la seva esposa Nèvia les seves cases de les esca-
les de Santa Maria (Marquès 1993, 405-407). Eren, sens dubte, les mateixes cases que ja
estaven en possessió dels seus pares cent anys abans.

Ramon Oliba, fidel comtal i castellà de Gironella

No tenim gaires notícies de la posició de Ramon Oliba durant la intermitent i greu
crisi política que es congrià i esclatà a mitjan segle XI i de la qual el comtat de Girona
fou un centre destacat. Recordem que aquesta crisi –també definida com a revolució feu-
dal– tingué dos vessants; d'una banda l'enfrontament entre membres de la nissaga com-
tal –la comtessa Ermesenda amb el seu fill el comte Berenguer primer i amb el nét
Ramon després–, i d'altra banda la creixent autonomia, i en alguns casos les revoltes,
dels senyors dels castells –els comdors– que culminà amb els convenis i juraments de
fidelitat de mitjan segle que establien uns nous mecanismes de poder polític i l'autoritat
autònoma dels amos dels castells. No tenim cap dada sobre el paper de Ramon Oliba
en aquests afers; fins i tot ignorem si ja exercia la seva autoritat en el castell de Gironella,
car no apareix esmentat en cap dels documents que citen el castell com a seu de la sobi-