Page 136 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

rana comtal sobre Girona en aquells anys. En aquest sentit resulta significatiu el judici
que tingué lloc en el citat castell en una data desconeguda, on els bisbes de Barcelona
i Vic hagueren d'arbitrar en la disputa que enfrontava Artall Guadall amb els comtes
Ramon Berenguer i Almodis sobre la potestat del castell de Begur, que el citat Artall
havia rebut de la comtessa Ermessenda, però que els comtes barcelonins reclamaven
com a propi. Al judici assistiren destacats personatges com el comte i vescomte de
Besalú –Guillem i Guillem Dalmau–, el vescomte Ponç de Girona, Eneas d'Hostoles i l'a-
bat Berenguer de Sant Feliu de Girona entre d'altres (Feliu i Salrach, 1999, 792-793). No
s'esmenta en cap moment la presència de Ramon Oliba en la reunió, la qual cosa ens fa
pensar que potser encara no exercia cap funció feudatària en relació al castell, o bé la
seva condició de fidel de la comtessa Ermessenda el mantingués enfrontat amb els com-
tes barcelonins, enemics de la seva mestressa en aquells anys. El judici pot situar-se entre
els anys 1054 i 1057, car el primer va ser l'any del casament de Ramon amb Almodis i
el darrer va ser el de l'arranjament de les seves picabaralles amb Ermessenda.

Sigui com sigui, si Ramon Oliba havia tingut una posició favorable a Ermessenda en
la crisi comtal de mitjan segle –i això només és una possibilitat–, sembla acceptar aviat
el nou poder gironí representat pels comtes Ramon Berenguer i Almodis car, en una data
també desconeguda, trobem el jurament de fidelitat que Raimundus Oliba va fer als
citats comtes, on s'incorporaven les clàusules habituals de fidelitat "(...)fidelis ero vobis
per directam fidem(...)", ajuda i defensa "(...)adiutor ero vobis ad defendere predicta
omnia (toto illo honore) (..)contra cunctos homines vel feminas qui voluerint tollere iam
dicta omnia(...)" (Feliu i Salrach 1999, 1329-1330), les mateixes definicions que trobarí-
em a tants altres documents semblants de mitjan segle XI. La fórmula emprada sembla
acostar-nos a una data propera a 1057, car fou aleshores –concretament el 12 de novem-
bre– quan Almodis fou reconeguda com a comtessa de Girona. De fet, el document no
precisa que el jurament sigui fet a Ramon i Almodis com a comtes gironins i tampoc
podem assegurar totalment que el fidel Ramon Oliba del document sigui el "nostre"
Ramon Oliba de Gironella, car el text no ho afirma explícitament. Però aquesta hipòte-
si sembla versemblant car no coneixem, en aquells anys centrals del segle, cap altre
Ramon Oliba que jugui un paper tan significatiu com per haver fet un jurament de fide-
litat personal al comtes i, d'altra banda Ramon Oliba no acompanyà el seu jurament amb
cap conveni que permeti pensar que era senyor o baró d'algun castre, situació que s'a-
diu amb la personalitat de Ramon Oliba de Gironella que mai no tingué el castell de
Gironella, ni cap altre, com a senyor, sinó en condició de feudatari dels comtes.
El reconeixement de la potestat comtal palesat en aquest jurament de fidelitat pot
haver estat acompanyat –al mateix temps o poc després– de la concessió o confirmació
de diversos feus comtals entre els quals es podria trobar el castre de Gironella. En aquest
sentit disposem d'una dada significativa encara que una mica posterior. El 4 d'agost de
1071 va ser adverat o autentificat el testament del sagristà Bonuç, personatge ja citat més
amunt; entre les diverses deixes que hi havia fet figurava una a Raimundo Oliba de
Gerundella (Martí 1997, 354-356). Sembla evident que es tractava d'una casa que Ramon
Oliba havia cedit al sagristà, probablement una de les adossades a les escales de la seu
i citada en 1035. Però en aquest cas ens interessa la referència a Gerundella, que ens
remarca amb tota seguretat la relació feudatària de Ramon Oliba amb el castell comtal
de Girona. Aquesta relació ha de ser anterior per tant a 1071. Hipotèticament podem
situar-la en l'any 1057 o una mica després, quan Ramon Oliba va jurar fidelitat als com-
tes. Però també podria ser anterior car, com hem vist més amunt, Ramon Oliba havia
estat un fidel de la comtessa i podria haver rebut d'ella el preuat feu comtal de la
Gironella, de la mateixa manera que altres fidels gironins havien rebut feus castrals