Page 140 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

sin part d'aquesta restringida cort i que per això haguessin afegit la promesa de secret
al jurament de fidelitat. Aquest seria un argument important per defensar la pertinença
de Ramon al cercle més restringit dels personatges de la màxima confiança dels comtes
–una mena de noblesa "palatina"– i una altra raó que explicaria la naturalesa del seu vin-
cle amb el castell comtal de Girona.
D'altra banda, ens podem plantejar quin pot haver estat el paper d'aquests primers
veguers gironins en l'arrelament de la Pau i Treva, institució que s'introdueix a Girona a
partir dels concilis celebrats a la ciutat en 1064 i 1068 (Gonzalvo 1994, 20 i 36). Però a
diferència del que va passar des de la fi del segle XII, quan la Pau i Treva sembla garan-
tida pel comte-rei i els seus funcionaris territorials, els veguers, en el segle XI, la prima-
cia del poder espiritual sobre aquesta nova institució jurídica sembla indiscutible. Els jut-
ges i les penes previstes sempre són de naturalesa espiritual i, en aquest context, ens
podem preguntar si els veguers com Ramon Oliba podien jugar-hi algun paper.

La vídua i els fills: Adelaida, el veguer Guillem Ramon i
el clergue Bernat Ramon

Gairebé des de l'endemà de la mort de Ramon Oliba trobem testimonis de l'activitat
i la influència dels seus familiars: la seva esposa Adelaida, el fill gran i hereu Guillem
Ramon i el segon fill, Bernat Ramon clergue de la seu, com acostumava a passar amb
els fadristerns de les grans famílies baronials.
El primer documentat d'aquests Gironella és Guillem –Guillem Ramon de Gironella
–que
s'esmenta per primer cop el 17 de març de 1085 quan signà com a testimoni en un
document de donació al monestir de Sant Daniel de Girona d'un alou format per diver-
ses cases situades al costat de la muralla i sota la canònica de la seu. La donació la feia
el prevere Bonfill amb el consentiment de la comtessa Mahalta i entre els signants del
document hi havia Guillelmus uicarius, el "nostre" Guillem Ramon (Pruenca i Marquès
1995, 83-84), com podrem comprovar més endavant. El document presenta un context
força interessant, en produir-se en ple conflicte provocat per l'assassinat del comte
Ramon Berenguer, Cap dEstopa, tres anys abans, quan l'acusació de fratricida adreçada
al seu germà, el comte Berenguer Ramon II, ressonava amb força. En aquest context la
comtessa Mahalta devia ser a Girona, on el bàndol dels partidaris del seu fill Ramon, l'he-
reu del Cap d'Estopa, sembla molt fort. Ignorem quant de temps la comtessa vídua va
romandre a Girona però va tenir temps de mostrar la seva inclinació cap al monestir
femení de Sant Daniel, on potser va residir, autoritzant la citada donació; una autoritza-
ció preceptiva car l'alou cedit era comtal. La signatura del veguer Guillem potser també
era preceptiva. Al cap i la fi, es tractava d'un bé sobre el qual ell tenia autoritat en trac-
tar-se d'un feu comtal, però segurament era també indicadora de la seva posició favora-
ble als drets de la vídua i l'hereu del comte difunt, com passava amb molts altres sen-
yors gironins, entre els quals un altre Guillem Ramon, de la nissaga dels Hostoles i
aleshores també senyor del castell de Sobreportes en fou el més significat. Però tampoc
podem anar més lluny a plantejar el reflex d'aquest clima de conflicte en la donació de
1085, car entre els signants apareix el comte Berenguer –l'anomenat Fratricida– la qual
cosa indica el seu consentiment –de grat o per força– a l'operació. L'absència dels
Gironella en altres documents cabdals que informen d'aquella crisi ens impedeix anar
més enllà en aquesta qüestió.
L'activitat de la mare i un germà petit de Guillem Ramon de Gironella també es va
fer evident en aquells anys. El 2 de setembre de 1086, Adelaida va donar al seu fill Bernat
Ramon l'alou que tenia a Vila-roja, un alou format per béns i drets que Adelaida tenia