Page 143 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

i Cuguçacs al nord i els límits de Palau-sacosta al sud (Canal et al. 2003, 266-269). Les
primeres referències són ben escadusseres però significatives: l'any 1056 hom parla
d'un alodio comitale al sud del rec Monar que limitava a l'oest amb Santa Eugènia i Salt
(Martí 1997, 283); per tant, no ens pot sorprendre que a principi del segle XII apare-
guin possessions dels Gironella en aquell lloc. El 20 de juny de 1127 el comte Ramon
Berenguer III va ordenar que s'empenyoressin a Santa Maria de Vilabertran diverses
possessions comtals entre les quals hi havia un mas i una coromina situats al Pla de
Girona i que havien estat de Bernat Ramon de Gironella —el clergue fill d'Adelaida—,
que aleshores ja devia ser mort (Pruenca i Marquès 1995, 182), car així cal interpretar
l'expressió havien estat. Entre els testimonis signants hi havia Guillelmus Raimundi de
Gironela, germà del difunt. El document expressa la relació feudatària que hi havia
entre els comtes i els Gironella en aquell lloc, car el comte actuava com un senyor que
disposava dels seus béns com ell volia i la situació feudatària dels Gironella quedava
expressada per la referència al difunt Bernat Ramon, que hauria estat l'usufructuari d'a-
quells béns fins poc abans. Sembla evident que ens trobem davant d'un dels feus que
havien trossejat l'antic alodio comitale del Pla de Girona, que malgrat tot continuava
sota domini eminent dels comtes i que l'utilitzaven per rescabalar Santa Maria de
Vilabertran pel préstec de 30 morabatins d'or que aquells havien rebut del monestir. El
feu citat devia formar part de la dotació que hauria estat feta als Gironella quan els va
ser infeudat el castell del qual agafaren el nom; d'aquesta manera els comtes remune-
raven les funcions militars o castrals que els Gironella feien al castell, així com les seves
funcions vicarials. Per tant, la signatura de Guillem Ramon de Gironella devia ser pràc-
ticament preceptiva en un document d'aquesta naturalesa, per la seva condició de
veguer i castellà comtal, de la mateixa manera que també sortia com a testimoni sig-
nant uns anys abans, el 13 de juny de 1114, en un document de la mateixa naturalesa
referit a un mas de Llagostera (Pruenca i Marqués 1995, 154), un terme de jurisdicció
comtal. El vincle feudal del Pla de Girona, amb el castell de Gironella i la família del
mateix nom, era tan estret que des de principi del segle XIII fou conegut com la
Gironella del Pla (Marquès, 1980, 1). Els empenyoraments comtals semblen freqüents
en aquells anys, la qual cosa és un símptoma evident de l'estat lamentable de les finan-
ces comtals; des de la segona meitat del segle XI no sembla quedar gairebé res de l'an-
tiga fiscalitat pública i els comtes han d'empenyorar-se per aconseguir una certa liqui-
desa financera. En aquests casos els dominis comtals infeudats, el que quedava de
l'antic fiscum, eren utilitzats com a garantia de les operacions.
Les funcions vicarials de Guillem Ramon semblen albirar-se en altres documents dels
mateixos anys. El 22 d'agost de 1127 va tenir lloc l'acte d'evacuació o renúncia que va
fer Gausfred Bernat —res a veure amb el germà de Ramon Oliba de principi del segle
XI— sobre uns alous de Montfullà i de Vilablareix que disputava amb l'abadessa
Ermessenda de Sant Daniel, la qual va presentar l'escriptura de la donació original que
la comtessa Ermesenda i el seu fill Berenguer havien fet al monestir en 1018. El plet des-
envolupat davant la cort comtal, segurament a Girona, havia estat sentenciat a favor de
l'abadessa i ara Gausfred presentava la renúncia als seus drets (Marquès 1997, 97).
Guillem Ramon apareixia dues vegades en el document, primer com Guilielmus
Raimundi de Gerundela en condició de testimoni i després com Guilielmi Raimundi
uicarii entre els signants; les seves funcions com a membre de la cort comtal no devien
ser alienes a aquesta situació. La signatura preferent del veguer a documents referits a
plets o donacions a diferents llocs del comtat de Girona —Llagostera, Montfullà,
Vilablareix— ens fa pensar que les seves funcions delegades no només s'haurien exercit
a Girona i la seva rodalia, sinó a tot el comtat.