Page 147 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

Els jueus a la Girona altmedieval (s. IX-XI)

Consolidació i problemàtica d'una minoria religiosa

Dolcerella, Bell, Blancúcia, Ricsaló, Bonafilla, Niqueu, Gog, Vives, Isaac, Jacob,
Raquel o Maïr; heus ací els noms d'alguns dels membres de la comunitat jueva de Girona
entre els segles X i XI. Perquè, i d'això no en tenim cap dubte, en el trànsit dels segles
X i XI, els jueus formaven una comunitat reconeguda i organitzada a Girona, encara que
difícil d'identificar per l'escassetat de fonts escrites i la manca de restes arqueològiques
d'aquella època.
Els estudis que fins ara s'han fet d'aquesta comunitat jueva altmedieval són ben escas-
sos, a diferència del coneixement que tenim del segle XII endavant, en què les fonts
documentals i arqueològiques són molt més abundants. 1 no podem dir exactament que
la història dels jueus gironins, que és bàsicament una història medieval, estigui manca-
da d'estudis: només cal llegir l'índex del segon volum de l'obra Pera una història de la
Girona jueva (Romano (ed.) 1988) per comptar prop de quaranta treballs aplegats a les
gairebé vuit-centes pàgines que recollien estudis de Lluís Batlle, Fidel Fita, Enric-Claudi
Girbal, Jaume Marquès, Josep M. Marquès, Josep M. Millàs o Santiago Sobrequés entre
molts altres. El mateix editor en va excloure més d'una dotzena, alguns de caire divul-
gador i altres que tractaven d'aspectes literaris o paleogràfics, allunyats de l'objectiu de
la compilació. Encara hi podríem afegir tots els estudis publicats sobre la Girona medie-
val on els jueus no són els protagonistes però hi surten esmentats; aleshores la llista
esdevindria molt més llarga. No cal dir que després de 1988 la nòmina de treballs sobre
els jueus gironins s'ha ampliat amb noves aportacions com les incorporades a les
Jornades d'Història dels Jueus de Catalunya (Girona, 1987), editades en 1990. Nosaltres
mateixos vam publicar en 1995, en aquesta mateixa col-lecció –"Història urbana de
Girona. Reconstrucció cartogràfica "–, Els jueus i la ciutat de Girona, un breu treball d'u-
nes trenta pàgines destinat a mostrar Devolució urbanística del Call jueu entre els segles
XII i XV, amb algunes breus referències als moments anteriors dels segles X i XI. Però
en general, i amb excepció dels articles publicats per Jaume Marquès a la revista
Sepharad en 1963 i 1965, dedicats a la història dels jueus de Girona en els segles IX-X i
en el segle XI respectivament, ben poca cosa podem afegir sobre els estudis altmedie-
vals de la comunitat jueva de Girona d'aquells segles. D'altra banda, disposem d'un ric
patrimoni documental dels jueus gironins dipositat als arxius de la ciutat i en bona part
publicat en 1992 a Documents dels jueus de Girona. 1124-1595, on Gemma Escribà i
M. Pilar Frago hi van regestar més de 1.200 documents, però cap d'ells anterior al segle
XII. A causa d'aquestes mancances no ens poden sorprendre les escasses referències als
jueus en les històries de Girona pel que fa a l'època altmedieval; així podem esmentar
la Història de Girona editada en fascicles per 1'ADAC entre 1991 i 2000, on Sílvia Planas
només pogué dedicar dues pàgines als jueus gironins entre els segles IX i XI (Planas
1992, 130-131). D'altra banda, la col•lecció "Quaderns d'Història de Girona" destinà dos
volums a la història altmedieval; al primer, Gabriel Roura dedicà dues pàgines de la seva
Girona carolíngia (785-1000) a contextualitzar i comentar l'únic document que indirec-
tament esmenta jueus a Girona en el segle IX (Roura 1987, 84-85), mentre que el volum
Girona comtal i feudal (1000-1190) feia alguns comentaris genèrics sobre aquesta
comunitat en els segles XI i XII (Canal et al. 1996, 70-71).
Quan l'any 1991 David Romano va presentar el seu estudi Les juifsde Catalogne aux
alentours de i'an mil (Romano 1991, 317-331), a banda de deixar constància de les difi-
cultat dels estudis jueus en aquell període, també manifestava la manca de referència a