Page 151 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

ha de fer pensar que els jueus gironins se situessin sota l'autoritat dels bisbes; la butlla
papal és molt clara quan limita els drets episcopals a la percepció del tribut. Per això pen-
sem que l'autoritat sobre la comunitat hebrea era de competència dels comtes, de la
mateixa manera que en la baixa edat mitjana ho serà dels reis.

Les residències urbanes dels jueus

Resulta remarcable que en la segona meitat del segle X els primers documents que
informen de cases dins Girona, o en el seu entorn immediat, estiguin plenes de refe-
rències a propietaris jueus; són uns documents que ens permeten concretar una mica
més sobre aquesta comunitat jueva ben arrelada a la Girona dels voltants de l'any 1000
com acabem de veure. Entre els anys 963 i 1036 disposem de fins a mitja dotzena de
notícies de propietats i cases jueves, algunes situades dins el clos emmurallat, altres en
els seus suburbis o entorn immediat.
— En 963 s'informa de la primera operació de venda immobiliària intramurs i regis-
trada en l'arxiu de la catedral. Concretament es tracta del primer document del Llibre
Gran de la Sagristia major, en una data segurament no gaire posterior a la constitució i
dotació del càrrec de sagristà dins la canònica episcopal; la primera referència explícita
als sagristans la trobem en 970 (Marquès 1993, 56). Es tracta de la venda que un laic ano-
menat Borrell Bonhom va fer als esposos Miró i Undilça d'una casa amb pati que afron-
tava a occident amb la casa de l'hebrea Dolcerella i al nord amb un carrer que anava a
la porta de la ciutat (Martí 1997, 136-137). La comparació d'aquest document amb un
altre una mica posterior, de l'any 979 (Martí 1997, 147), ens permet assegurar que ens
trobem ben a prop de la porta meridional i de la seva muralla, en un dels carrerons que
en sentit est-oest davallava en direcció a l'actual carrer de la Força. No deixa de ser sig-
nificatiu que ja en la primera transacció immobiliària documentada a Girona hi trobem
el nom de l'hebrea Dolcerella, en un sector urbà que esdevingué, més endavant, l'ex-
trem meridional del Call jueu. Però tampoc deixem d'observar el veïnatge de Dolcerella
amb propietaris cristians com la citada parella compradora o els clergues Sunifred i
Borrell. La barreja de propietaris ens diu que l'hora de la segregació de la comunitat
jueva encara no havia arribat; altres notícies d'anys no gaire posteriors ho confirmaran.
— A principi del segle XI, en 1010, trobem la segona referència. Es tracta d'un docu-
ment que fou conservat a l'arxiu del monestir de Sant Cugat del Vallès per raons que
veurem tot seguit. La notícia tracta de la donació d'unes cases que Sunyer de Cervià va
fer al monestir de Sant Cugat del Vallès. Les cases afrontaven, al sud, amb la casa d'un
propietari anomenat Salamir, probablement hebreu, a ponent amb les cases d'un hebreu
anomenat Bell —o Bellhom—, i al nord amb les cases d'una dona dita Blancúcia sobre la
qual haurem de tornar a parlar més endavant (Rius 1945-47, 70-71). En tot cas hem d'ad-
vertir que podien ser jueus els tres propietaris citats a les afrontacions, encara que només
un ho sigui amb seguretat. Un altre cop ens trobem amb una barreja de propietaris cris-
tians i jueus, aquesta vegada establerts una mica a llevant del document de 963 i també
a prop de la muralla meridional, entre els actuals carrers de Bellmirall i la Claveria. El
personatge que va fer la donació era un magnat gironí, Sunyer de Cervià, que va donar
llurs possessions intramurs, o potser només algunes, segurament perquè el monestir bar-
celoní disposés d'una residència a Girona quan els monjos haguessin de venir-hi per
resoldre afers relacionats amb el cenobi. No sembla que als monjos de Sant Cugat els
empipés gaire al seu veïnatge amb els propietaris jueus del voltant.
– Una tercera notícia ens permet ampliar la imatge de les propietats jueves dins la
ciutat pels volts de l'any 1000. L'any 1036 l'ardiaca Arnau va vendre al sacerdot Teufred