Page 153 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

mentàries. Una de les més significatives fou la dotació del nou cenobi femení que s'ha-
via d'aixecar en l'indret de l'antiga església de Sant Daniel, que els comtes havien com-
prat al bisbe Pere tres anys abans (Marquès 1997, 61-62). Molts dels alous donats pels
comtes al nou cenobi procedien de compres o recompres fetes al voltant de Girona pocs
anys abans; entre les més significatives Ermessenda citava el que "(...)emi de Vives ebreo
qui est ante lerunda civitate id sunt casas cum curtes et ortos, terras et vineas cultas et
Bremas, arbori bus maioribus et minoribus(...)" (Marquès 1997, 65). Desconeixem la loca-
lització concreta de l'alou que la comtessa va comprar al jueu Vives, car el testament es
limitava a situar-lo davant Girona. En qualsevol cas sembla clar que es trobava en el seu
entorn immediat i ben a prop de les muralles. Tal vegada l'alou estigués format per peces
de terra i immobles repartits per diversos llocs, però la imprecisió característica dels tes-
taments ens impedeix anar més lluny en aquest plantejament.
– En 1020 ens trobem amb la primera de les informacions sobre propietaris jueus a
la propera vall de Sant Daniel. Es tracta de la donació que Guillem Scutarii o Escuder
va fer al monestir de la vall d'unes terres i vinyes que tenia a sota la muntanya de
Miralias o de Montjuïc, a tocar del riu Galligants, una propietat que havia adquirit dels
jueus Nicheu i Gog i que afrontaven amb les terres d'altres dos jueus, Isaach i Bonafilia
(Marquès 1997, 67). A banda del fet, sorprenent, d'un personatge que portava un cog-
nom relacionat amb un ofici o activitat, probablement un ministerialis d'algun senyor,
remarquem la normalitat amb que semblen produir-se, aleshores, transaccions entre cris-
tians i jueus. També en 1040 s'esmentaven altres propietats jueves a la vall, car, en
aquells anys, la jueva Raquel va vendre a Elies, potser un altre jueu, una quarterada
d'una vinya que tenia a la vall Bascona (Martí 1997, 241-242), nom que aleshores rebia
la part més interior i més feréstega de la vall de Sant Daniel.
– De manera menys segura podem plantejar l'existència de propietats jueves suburba-
nes a l'altra banda del riu Onyar. En 1031 tingué lloc la venda de dos laics al clergue
Deusdedit d'una terra que limitava a llevant amb el riu Onyar, al sud amb el rec de Cuguçac
i al nord amb les terres de Blancutia (Martí 1997, 218-219). En principi no tenim cap raó
explícita per defensar que aquesta Blancúcia sigui jueva, tal vegada la mateixa citada cinc
anys després dins al ciutat, però sabem que temps més endavant, en el segle XIII, aquest
espai situat a migdia del Mercadal, en el mateix indret que des del segle XII fou conegut
amb el nom d'hort de Fontanilles, hi trobarem jueus propietaris com els Asday, que rea-
litzaren els primers establiments per aixecar-hi cases des de mitjan segle (Arxiu Capitular
de la Seu de Girona, pergamins del segle XIII), a les dues bandes de l'actual carrer d'en
Ginesta. No podem assegurar plenament que els Asday del segle XIII siguin els hereus de
la Blancúcia de 1')U, però es una possibilitat que ens sembla versemblant.

Possibles indicis d'antisemitisme a la Girona del segle XI

Quan intentem aclarir les característiques de les relacions entre jueus i cristians giro-
nins en els segles X i XI, el cert és que gairebé no disposem de dades que permetin
orientar-nos en cap sentit. Un cop desaparegudes les referències a la legislació antiga i
altmedieval, com la fortament repressiva dels visigots o la més permissiva dels primers
carolingis, no podem anar gaire més enllà de les apreciacions genèriques que s'han pro-
posat sobre els jueus en l'Europa altmedieval. Naturalment, tots els possibles indicis d'an-
tisemitisme –tal vegada seria millor anomenar-lo antijudaisme–, provenien del món de
l'Església i sobre aquest punt posseïm alguns indicis prou significatius
En primer lloc hem de centrar-nos en el personatge d'Oliba, abat de Cuixà i bisbe de
Vic, uns dels personatges cabdals de la Catalunya de la primera meitat del segle XI. Era