Page 154 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

un bon amic de la comtessa Ermessenda i, per tant, no ha de sorprendre que visités diver-
ses vegades el comtat i la ciutat de Girona. En una d'aquestes visites Oliba va pronunciar
a la seu de Santa Maria l'anomenat Sermó de Sant Narcís, considerat fals per diversos autors
fins que l'estudi acurat d'Anscari M. Mundó, publicat en 1975, en reivindicà l'autenticitat
(Mundó 1975, 97-114). Del document ara ens interessen les seves expressions antijueves,
car l'autor denuncia la influència del seu poble, definit com "(...)funestam, sacrilegam
atque perversam hebreorum (...)plebem". Encara que puguem interpretar aquesta increpa-
ció com a ritual i, per tant, descontextualitzada, no hi ha dubte que Oliba enviava a la seva
audiència gironina un missatge arrelat profundament i que gaudia d'un gran consens entre
la població cristiana, especialment entre els clergues que entenien el llatí.
D'altra banda, els anys 1068 i 1078 tingueren lloc a Girona sengles concilis eclesiàs-
tics promoguts per la Santa Seu per impulsar la reforma que sota l'impuls del que fou
primer ardiaca i després Papa Gregori VII, volia reformar els costums corruptes arrelats
a l'Església entre els segles X i XI (Gonzalvo 1994, 36-39). En el concili de 1068, presi-
dit pels comtes Ramon Berenguer i Almodis i amb assistència del cardenal Hug Càndid,
legat pontifici, i de molts bisbes i abats, es plantejaren, entre moltes altres qüestions, la
de restaurar el patrimoni i els ingressos eclesiàstics, per exemple els parroquials, afectats
en part per les usurpacions nobiliàries, però concretament el problema de les propietats
adquirides per minories religioses com els jueus que, pel que sembla, deixaven de pagar
els delmes i altres tributs religiosos. Sobre aquesta qüestió el cànon 12 decretà que sobre
les terres que la detestable malícia dels jueus comprà o comprarà als cristians, els del-
mes fossin donats a l'església de la parròquia on estaven situades, com si les conreessin
cristians, car era injust que l'Església hagués perdut tots els drets que tenia abans que els
jueus vinguessin ací (Marqués 1994, 85). Sembla evident que aquesta era una preocu-
pació dels clergues a totes aquelles diòcesis amb una presència significativa de comuni-
tats jueves, car per la seva condició de minoria religiosa no havien de contribuir al man-
teniment del culte cristià, la qual cosa devia representar una pèrdua econòmica
important, segurament encara més a la rodalia de Girona, on hem pogut veure alguns
exemples de propietats agrícoles que pertanyien a jueus. Sobre el sentit del llenguatge
emprat notem la referència clarament hostil a la detestanda iudeorum (...)perfidia, que
podem comparar amb expressions utilitzades per Oliba uns anys abans (...)sacrilegam
atque perversam hebreorum corripite plebem.
Totes aquestes expressions, encara que siguin escasses, ens parlen d'un estat d'opinió
antijueu força significatiu en el si dels estaments dirigents eclesiàstics gironins que no dei-
xarien de tenir el seu ressò en la població, majoritàriament cristiana. Més enllà no podem
assegurar que això s'hagués concretat en mesures o accions antijueves, encara que l'o-
nada de pogroms antijueus que s'escampà per Europa a les darreries del segle XI, per raó
de la primera Croada a Terra Santa, ens demostra que el terreny estava ben adobat.

Els Batejats, jueus conversos a la Girona del segle XI?

Entre les diverses dades proporcionades per la informació gironina del segle XI, no
podem deixar de referir-nos a l'esment de diversos personatges citats o anomenats com
a batejats. Concretament tres personatges gironins dits Bremon Batejat, Gausfred— Guifré
Batejat i Pere Batejat, un fet que no ha estat plantejat en cap estudi, que sapiguem nosal-
tres, però que ens fa proposar l'existència de persones converses, potser d'origen jueu,
en la Girona altmedieval. A continuació farem una ullada a aquestes referències.
En 1021 tingué lloc una de les diverses operacions relacionades amb donacions i ven-
des a la vall de Sant Daniel, concretament la cessió o establiment d'una vinya feta pel