Page 155 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

sagristà Bonhom de la Seu a favor dels esposos Guadamir i Gonadrod. La vinya citada
afrontava a orient i occident amb una altra de Iozfredo Baptitzato (Martí 1997, 204-205).
Potser sigui el mateix personatge el citat en 1039 quan Gaucefredo Baptitzato i la seva
esposa Elsava vengueren a un cert Gausbert una casa que tenien dins de Girona, al sud
de les escales de la seu, aleshores edificades a banda i banda, com sabem (Martí 1997,
239-240). De tota manera tal vegada no es tracti del mateix nom repetit, car Gaucefredus
va evolucionar cap a Gausfred, mentre Iofredus sembla donar Jofre o Guifré més enda-
vant. Potser cal pensar, per tant, que estem davant de dos Batejats diferents.
Poc després trobem altres personatges amb el mateix sobrenom o cognom.
Concretament en 1040 la jueva Raquel vengué a Elies, probablement un altre jueu, una
altra peça de terra de la vall de Sant Daniel, que afrontava a orient amb una vinya de
Iohannis Udalgari i Bermundo Baptitzad que semblen copropietaris (Martí 1997, 241-
242). Més endavant, ja cap a la fi del segle, trobem el personatge de Petro Baptitzato
citat en dues ocasions; la primera en 1083 quan Berenguer Eldemar de Sant Gregori va
establir a Pere Batejat una casa amb pati darrere l'esglesiola de Santa Maria de les
Puches, a tocar el portal i castell de Sobreportes (Martí 1997, 399-401). Era una operació
inscrita plenament en el nou marc feudal car el donant actuava en condició de feudata-
ri de Guillem Ramon, el senescal del comte i el seu senyor com a castellà del citat cas-
tell, a la jurisdicció del qual estava adscrita la casa establerta. El mateix lloc i personat-
ges eren citats en 1094, concretament en el testament de Berenguer Eldemar, quan
aquest va deixar a llurs fills Ramon i Guillem Berenguer la seva part —és a dir els seus
drets— de la citada casa que tenien els esposos Pere Batejat i Joaneta (Martí 1997, 463).
El nom del nostre personatge surt citat fins a mitja dotzena de vegades més entre els
anys 1071 i 1100, generalment com a signatari. El personatge de Pere Batejat no sembla
per tant gens negligible, car manté relacions econòmiques amb clergues i nobles, entre
els quals un dels feudataris més significats de la Girona de la fi del segle XI.
Fins a quin punt podem plantejar que aquests Batejats puguin ser jueus conversos? El
cert és que no ho podem assegurar, car també coneixem l'existència de musulmans a
Girona, generalment esclaus, que de vegades foren batejats i alliberats pels seus amos,
com va passar, per exemple, amb els del cabiscol Ponç de la Seu en 1064, quan aquest
deixà encarregat, en testament, que fossin batejats i fets lliures el seu sarraí i la seva
sarraïna (Rius 1928, 362). Aquest seria doncs un altre camí força probable per arribar a
la condició de batejats d'alguns dels personatges gironins citats en el segle XI, la qual
cosa ens mostra, d'altra banda, una de les diverses vies d'ascens social per a alguns dels
membres dels estaments inferiors.

Conclusions

Els febles indicis documentals sobre els jueus gironins en l'alta edat mitja són, però,
suficients per defensar l'existència d'una comunitat ben arrelada i estructurada ja abans
de l'any 1000. Les primeres dades ens porten al segle IX i plantegen la instal-lació de
jueus d'origen rural procedents de l'alou de Juïgues, encara que aquesta no sigui segu-
rament la data fundacional de la comunitat, que considerem molt més antiga. En qual-
sevol cas, els indicis es tornen proves pels volts de l'any 1000 quan trobem les primeres
referències segures a una comunitat religiosa al voltant d'una sinagoga i estructurada mit-
jançant un sistema diferenciat de pagament d'impostos recaptats pel bisbe.
Des de començament del segle XI les dades concretes ens permeten conèixer jueus
i jueves propietaris de cases i terres en l'interior de la ciutat i els suburbis immediats.
Fins a cert punt sorprèn l'aparent normalitat de les seves relacions amb els habitants cris-