Page 156 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

tians, car les propietats estan barrejades i no trobem cap indici d'un barri o sector d'es-
tabliment exclusiu de la comunitat hebrea. Malgrat tot, tenim diverses evidències docu-
mentals d'un antijudaisme d'arrel religiosa; les imprecacions antijueves del bisbe Oliba o
dels diversos concilis celebrats a Girona en la segona meitat del segle XI semblen con-
cloents. Finalment no podem deixar de plantejar la qüestió dels conversos al cristianis-
me que a Girona es manifesten en els diversos Batejats nomenats en el segle XI, encara
que no quedi clara llur anterior adscripció a la religió jueva o la islàmica.

Breu regest dels documents sobre els jueus gironins en els segles X-XI

– 963. Borrell Bonhom ven a Miró i Undilça una casa amb pati que afronta a occident amb
la casa de Dolcerella, hebrea, i al nord amb el carrer que va a la porta de la ciutat (Martí
1997, 102).
– 983. Un plet interposat pel monestir de Ripoll a una comunitat de vilatans de l'indret de
Juïgues del terme de Coscolio sobre l'alou o domini del mateix lloc explica com "(...)bela
comes ípsum alodes de predictis iudeis adquisivit. Predictus vero Dela ipsos iudeos que
inibi habitaberunt in sua civitate Ierunde locavit". És a dir que el comte Delà va com-
prar l'alou als seus habitants jueus i els va instal•lar a la seva ciutat de Girona (Marquès
1963, 29-31).
– 988. El comte Borrell ven al bisbe Gotmar el seu casal al costat de la seu de Girona, que
afronta a ponent amb la sinagoga dels jueus (Martí 1997, 130).
– 1002. Butlla del papa Silvestre II a la seu de Girona. Entre els drets episcopals s'esmen-
ten la tercera part de la moneda de la ciutat, juntament amb el cens dels jueus i la ter-
cera part dels teloneus dels mercats de la ciutat i el comtat (Marquès 1993, 70).
– 1010. Sunyer de Cervià dóna al monestir de Sant Cugat unes cases que té a Girona.
Afronten a ponent amb les cases de Bell, hebreu, i a nord amb les cases de Blancúcia
(Rius, 1945-47, 70-71).
– 1010. Venda d'un alou dels jueus Ricsaló i Bonafilla al sagristà Bonhom. Una casa amb
cort, closells, arbres i pedres al sud de la muralla a prop de Sant Martí Sacosta i la torre
de Gausfred Vidal (Martí 1997, 166).
– 1018. La comtessa Ermessenda i el comte Berenguer Ramon doten el monestir de Sant
Daniel. Entre els alous figura el que la comtessa comprà a l'hebreu Vives davant Girona.
amb les cases, corts, terres, vinyes i arbres de tota mena (Marquès 1997, 65).
– 1018-1046. El sermó del bisbe Oliba sobre sant Narcis conté expressions antijueves
"(...)in huius diei venerabile cultu funestam, sacrilegam atque perversam hebreorum
corripite plebem, ut vel invita distat solemnia martiris venerani, quem numquam volens
dicidit amare vel credere" (Mundó 1998, 398).
– 1020. Guillem Escuder fa donació al monestir de Sant Daniel d'unes terres i vinyes de la
mateixa vall, sota Miralias (Montjuïc), que li pervingueren dels hebreus Nicheu i Gog i
que afronten al sud amb la terra dels hebreus Isaac i Bonafilla (Marquès 1997, 67).
– 1021. El sagristà Bonhom cedeix a Guadamir i Gonadrod una terra i una vinya al lloc de
Bascona que afronta a orient amb la vinya de Gausfred Batejat (Martí 1997, 204-205).
– 1031. Ermesind i Igol venen al clergue Deusdedit una terra al lloc de Cuguçacs que afron-
ta a llevant amb l'Onyar, a migdia amb el rec de Cuguçacs i al nord amb la terra de
Blancúcia (hebrea?) (Martí 1997, 218-219).
– 1036. L'ardiaca Arnau ven al sacerdot Teufred una casa dins Girona que afronta a ponent
amb el mur de la ciutat (a Ballesteries) i a nord amb les cases de Jacob, hebreu, i
Blancúcia, hebrea (Martí 1997, 233-234).