Page 152 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

una casa que tenia infra muros civitatis Gerunda, a ponent la muralla de la ciutat i afron-
tava a orient amb les cases de Grimau i l'hebrea Blancúcia i a nord amb les cases de
Jacob hebreo et de Blancutia hebrea (Martí 1997, 220). D'acord amb aquestes afronta-
cions la casa se situava a tocar la muralla de l'actual carrer de les Ballesteries i, per tant,
ben a prop del carrer de la Força, aleshores el principal carrer de la ciutat, per tant en
el mateix sector que més endavant esdevingué el Call o barri jueu. Era evident que en
la primera meitat del segle XI encara no ho era perquè el document esmenta propieta-
ris jueus com Jacob i Blancúcia i cristians com Grimau i els clergues Arnau i Teufred
–cap d'ells no ha de ser-ne necessàriament un resident–; novament un altre document
ens mostra la coexistència de jueus i cristians en el mateix espai. Sembla probable que
la importància de les residències jueves en aquest sector baix de la ciutat hauria pogut
afavorir un procés de concentració dels jueus, no sabem si per convicció o per induc-
ció. En qualsevol cas a principi de la segona meitat del segle XII ja s'esmentava el barri
d'Israel en referir-se a aquest sector urbà (Marquès 1963, 11).
A partir de les poques però significatives dades aportades podem afirmar que la dis-
tribució de les residències o propietats jueves intramurs mostra un repartiment dispers i
barrejat amb la resta de la població, preferentment en les àrees meridionals i occiden-
tals, on també sabem que es concentrava la major part de la població que vivia intra-
murs en els segles posteriors. Com hem pogut veure que l'existència el reconeixement
d'aquesta comunitat sembla segura ja aleshores, podem plantejar que la comunitat enca-
ra no vivia integrada o segregada en un espai separat de la resta de la població. Pel que
sembla aquest serà un fet més endavant, en el segle XII.
En canvi no podem dir gairebé res de les activitats econòmiques dels jueus gironins, més
enllà de la seva condició de propietaris urbans i rurals, com veurem tot seguit. Tan sols
sabem que en 1071 el testament del sagristà Bonuç de la Seu esmentava un deute que tenia
amb el jueu Maïr (Martí 1997, 334-335), però no podem assegurar que aquest fos gironí.

Les propietats suburbanes

Les propietats dels jueus gironins no es manifestaven només dins la ciutat sinó també
en el seu entorn immediat. Eren prou significatives per proposar que els hebreus repre-
sentaven una fracció prou important dels propietaris rurals que s'escampaven per l'en-
torn immediat de la ciutat a principi del segle XI. Podem observar-ho mitjançant aques-
tes notícies documentals;
– En 1010 els jueus Ricsaló i Bonafilla van vendre al sagristà Bonhom de la Seu un
alou que tenien al peu de la muralla de la ciutat i a tocar de Sant Martí Sacosta. L'alou
el formaven una casa amb els seus annexos, un pati o cort i uns tancats amb arbres de
diversos gèneres. Com que l'indret era i és molt rocallós, la venda també incloïa les
pedres del lloc, que segurament eren utilitzades com a material de construcció. La pro-
pietat afrontava amb propietaris cristians a banda i banda, al sud amb el carrer que puja-
va cap a Sant Martí Sacosta i al nord amb la muralla i una torre (Martí 1997, 166). Tot
plegat conformava una petita parcel-la amb usos agrícoles limitats, car es tractava d'un
terreny abrupte sota la muralla meridional, però estratègicament situada sobre l'entrada
meridional de la ciutat, raó per la qual el preu de venda fou de 5 mancusos i mig, més
gran del que li hagués tocat per la seva extensió i rendiment. Aquesta notícia ens fa evi-
dent que els jueus també disposaven de propietats extramurs, un fet que reblen altres
dades que exposarem a continuació.
– En 1018 el comte Ramon Borrell va morir, segurament el mes de setembre, i la seva
esposa Ermessenda va ser la principal encarregada d'executar llurs disposicions testa-