Page 148 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)
P. 148

la presència de jueus en l'abundant documentació dels segles IX i X existent en els arxius
                     de la Seu d'Urgell i de Vic. Això reduïa la informació sobre els jueus a la ciutat de Girona
                     i al territori i ciutat de Barcelona, és a dir, a les dues ciutats que en aquells segles se
                     situaven sobre l'antiga Via Augusta, entre els Pirineus i les terres musulmanes d'Al
                     Andalus al sud de Barcelona. El mateix Romano ja havia dit a la Revista de Catalunya,
                     on duia a terme un assaig de periodització de la història dels jueus catalans, que hi havia
                     una primera etapa "(...)des de l'any 876 al 1214, amb notícies escasses i aïllades que no
                     palesen cohesió". Pel que fa a Girona, la nostra collita queda limitada a prop d'una vin-
                     tena de documents, que van de la segona meitat del segle X a final del segle XI, enca-
                     ra que alguna de les notícies permet recular la presència jueva a Girona fins a les darre-
                     ries del segle IX.


                     Hi havia jueus a Girona abans del segle X?


                        Les primeres notícies sobre una comunitat jueva a Girona s'esmenten en un document
                     de l'any 983, que tracta de fets esdevinguts fins a un segle abans. Es tracta d'una còpia
                     del judici que va tenir lloc en 983 a Besalú pel litigi sobre la jurisdicció del terme de
                     Coscolio, també dit de Iudicas (Juïgues), que enfrontava el monestir de Santa Maria de
                     Ripoll amb un conjunt de veïns del mateix terme. Per documentar la seva reclamació, el
                     mandatari de l'abat de Ripoll va argumentar que el comte Delà havia adquirit l'alou dels
                     jueus que hi vivien, els quals trasllada a la ciutat de Girona: "(...)Prescriptus vexo Dela
                     ipsos iudeos que inibi habitaberunt in sua cívitate lerunde locavit et ipsum alodem que
                     dicunt Judaicas cum suo terminio de ipsis iudeis adquisivit" (Marqués 1963, 30). El terme
                     esdevingut un alou va passar de mans del comte a la seva filla, Vírgila primer, i aquesta,
                     en 941, el va donar a la seva germana Ranló, que fou abadessa de Sant Joan, i en 956
                     deixà l'alou al monestir de Ripoll (Marquès 1963, 327-329). El document ha estat consi-
                     derat algun cop dubtós, car l'original desaparegué, però  en coneixem dues còpies, una
                     de guardada a l'Arxiu Capitular de la Seu de Girona i publicada per Jaume Marquès en
                     la referència precedent, mentre, per la seva banda, el pare Olzinelles va transcriure un
                     altre extracte procedent de l'exemplar que es guardava al monestir de Ripoll, avui també
                     perdut. L'extracte es conserva a la Biblioteca de Catalunya i ja fou regestat i comentat per
                     Pròsper de Bofarull en el segle XIX (Bofarull 1836, 107-108). Encara que el document no
                     esmenti la data d'adquisició de l'alou pel comte Delà, aquesta tingué lloc a finals del
                     segle IX, car coneixem diversos documents que esmenten actuacions d'aquest comte a
                     indrets dels comtats de Besalú i Empúries entre els anys 881 i 893. Per tant sembla rao-
                     nable que l'adquisició de l'alou i el trasllat dels jueus hagués tingut lloc en aquells anys
                     (Canal et al. 2003, 23-24). Cal aclarir que l'alou i el terme citats se situaven dins el com-
                     tat de Besalú i al límit del comtat de Girona, a ponent del terme de Sant Marçal de
                     Quarantella, tal com esmenten repetidament les afrontacions dels documents citats; per
                     tant no cal confondre'l amb el terme de Vilajuïgues de l'antic comtat de Peralada, com
                     s'ha fet algun cop.

                        Cal considerar l'arribada dels jueus de Iudicas a Girona com la data fundacional de la
                     seva comunitat? Res no permet afirmar-ho, començant per la mateixa notícia del trasllat
                     dels jueus a Girona, que no diu en cap moment que aquests fossin els fundadors d'una
                     nova comunitat. Els autors que han analitzat aquest document han expressat punts de vista
                     diversos. Pròsper de Bofarull cità el document i en destacà la seva importància però decli-
                     nà qualsevol comentari car donava lloc  a "(...)muchas reflexiones que no son de este lugar,
                     pero sí muy conducentes para la historia de los condados de Ampurias,  Besalú y Gerona"
                     (Bofarull 1836, 107-108). Botet i Sisó ho tractà en el seu estudi Los condes beneficiarios on
   143   144   145   146   147   148   149   150   151   152   153