Page 149 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

va dedicar unes pàgines al citat comte Delà (Botet 1890, 42-46) i es limitava a repetir el
que Bofarull havia dit mig segle abans. Fou el canonge Jaume Marquès qui investigà el
document amb profunditat, encara que algunes de les seves interpretacions siguin avui
discutibles; concretament Marquès opinava que un grup de jueus procedents de Girona o
Besalú s'hauria establert a Juïgues en la primera meitat del segle IX aprofitant-se de les
mesures favorables per a la repoblació dels erms, i posteriorment foren traslladats a
Girona en temps del comte Delà i el bisbe Teuter, on ocuparen les cases que el canon-
ges havien desocupat en reorganitzar-se la vida canonical de la seu (Marquès 1963, 28-29)
en una data que Marquès situava en 882 i més modernament s'ha revisat a 887 (Martí 1997,
83-85). Marquès argumentava que els censos que pagaven els jueus al bisbe i la seu, tal
com mostra el precepte papal de 1002 que veurem més endavant, eren una prova de pes
en favor d'aquesta hipòtesi; més endavant veurem com cal matisar aquesta opinió.
Més enllà d'aquesta notícia aïllada, resta dempeus la qüestió de l'existència d'una
comunitat jueva gironina en el segle IX o fins i tot des d'abans. A manca de dades direc-
tes, haurem de veure si una ullada més contextualitzada ens permet obtenir nous indi-
cis. En relació a la presència de jueus a l'occident cristià i més concretament al nord-est
de la península Ibèrica, esdevinguda Marca de l'imperi carolingi des de la fi del segle
VIII, hem d'esmentar les referències significatives de la legislació carolíngia dels segles
VIII i IX sobre l'existència de grups jueus escampats per tota la monarquia i també les
dades sobre l'activitat dels comerciants jueus a molts racons de l'imperi. El paper jugat
per la comunitat jueva de Narbona en els segles VIII i IX ens fa pensar en l'existència
de nuclis importants al llarg de les principals vies comercials, com l'antiga Via Augusta
que aleshores connectava el regne franc amb l'emirat d'Al-Andalus. Això ho han recor-
dat sovint historiadors de l'alta edat mitjana, per exemple Georges Duby quan diu
"(...)L'animació progressiva dels camins que conduïen a Espanya va produir un desvet-
llament més precoç de les ciutats de la Narbonesa (...)els seus barris jueus servien d'eta-
pes en el tràfec de productes exòtics" (Duby 1973, 177). La posició de Girona i Barcelona
al llarg d'aquesta ruta ens pot ajudar a situar una mica millor les migrades referències a
jueus gironins i barcelonins des del segle IX, però limita la percepció de les comunitats
jueves a les activitats comercials, quan la referència a Juïgues de final del segle IX sem-
bla indicar que també formaven comunitats rurals.

La comunitat jueva de Girona pels volts de l'any 1000

Les primeres referències a una comunitat jueva organitzada i potent les trobem pels
volts de l'any 1000 en dos documents força significatius. La primera és de l'any 988 i es
troba en una transcripció força imperfecta del document de compra del palau comtal de
Girona per part del bisbe Gotmar, en el mateix indret on avui hi trobem la part del palau
episcopal veïna a la catedral i la plaça dels Apòstols. El document actual és una còpia de
l'original, avui perdut, que Roig i Jalpí va transcriure en 1604 amb moltes imperfeccions,
raó per la qual ha estat posat en qüestió algunes vegades o directament imputat com a
fals (Martí 1997, 160). Malgrat les evidents errades del transcriptor, que no va llegir bé ni
va entendre algunes de les fórmules utilitzades en un redactat molt més antic, en la nos-
tra opinió el document és autèntic, tal com vàrem exposar en el volum anterior d'aques-
ta mateixa obra i que ara ens estalviarem de repetir, i hi resta clar que els personatges
citats en el text, els edificis i les estructures urbanes confrontades i la moneda utilitzada
en l'operació corresponen a l'època i apareixen en altres documents d'aquells anys (Canal
et al. 2003, 207-208). El que en aquest moment ens interessa del text són les referències
de les afrontacions o els límits del citat palau comtal, car s'informa que a la banda de