Page 146 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

que podrien haver arribat als Gironella per compra o permuta i, en algun cas, poden ser
feus d'altres senyors, com passava amb el qual Ramon Guillem havia tingut de mans del
bisbe Berenguer. Pel que fa al seu estall o residència de la Cluseta, només podem dir que
desconeixem aquest topònim i, per tant, la seva localització. Només podem pensar que es
tractava d'un indret proper a Girona –potser dins la ciutat–, com passava amb tots els altres
béns definits en el testament. Tampoc podem donar cap seguretat sobre l'honor –els feus
seu fill Ramon i que Guillem li va confirmar en el testament. –que detentava el
El testament dóna la imatge d'una nissaga instal-lada a Girona i estretament lligada al
seu tramat social, com sembla indicar la cloenda del testament on Ramon Guillem posa
el seu hereu i la seva dona sota la protecció dels ciutadans de Girona, definits com una
comunitat amb tres ordres, nobles, clergues i laics. Aquesta imatge es reforça quan com-
provem que tots els béns i drets citats se situen dins un perímetre proper a la ciutat. No
hi ha cap referència a alous o feus situats més lluny, la qual cosa fa pensar que la for-
tuna del casal dels Gironella estava vinculada a les funcions de delegació comtal –cas-
tellans i veguers– que els caps de la nissaga havien desenvolupat a Girona des de feia
un segle. Es tracta, en definitiva, d'una noblesa urbana desenvolupada al caliu de les
noves relacions feudals i en relació estreta amb el poder comtal, a diferència de tantes
altres nissagues baronials.

Conclusions

La filiació desconeguda de Ramon Oliba, quan encara no es deia Gironella, ens fa
sospitar que pugui haver estat membre fadristern d'algun important casal nobilari. Així
ho fa pensar la proximitat a la comtessa Ermessenda que mostra en els primers docu-
ments, que aquest fidel comtal degué aprofitar per prosperar a principi del segle XI.
Ramon va sobreviure a les pertorbacions de mitjan segle, car, poc després, el trobem
portant la denominació de Gironella, la qual cosa indica que ja hauria entrat en posses-
sió del castell com a feudatari comtal, una condició que els seus descendents mantin-
gueren durant segles. El seu fill Guillem Ramon fou el primer que portà el títol de veguer
a la fi del segle XI, potser heretat del pare. Al mateix temps els Gironella, com a clan
familiar realitzaven operacions que permetien ampliar el seu patrimoni al voltant de Vila
començament del segle XII la posició dels Gironella com a veguers reials -roja. Des de
de Girona sembla afermar-se –la signatura i el càrrec de Guillem Ramon se citen sovint
–i
també les seves funcions feudatàries al Pla de Girona, un alou comtal que, per la seva
condició de feu permanent, esdevingué, més endavant, la Gironella del Pla. El testament
de Guillem Ramon en 1134 mostra la fortalesa, però també els límits d'aquesta nissaga,
establerta a Girona i la seva rodalia, i molt dependent de les seves funcions castellanes
i vicarials a la Gironella i a Girona.