Page 142 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

a occident i nord per l'alou de nobís commutatoribus, és a dir per terres de l'alou que
els Gironella tenien a Vila-roja, les mateixes en possessió de Ramon Oliba i que ja hem
documentat més amunt (Rius 1928, 372-373). Es tracta d'un document significatiu per
diverses raons; en primer lloc, Adelaida de Gironella apareix envoltada per tres fills,
l'altre commutador és el seu fill el clergue Bernat Ramon, mentre que entre els signants
apareixen a continuació "Guillelmi Raymundi uicarii, eiusdem Adalaydis filí i
Reimundi Reimundi eiusdem filii ", o sigui els altres dos fills d'Adelaida, el veguer
Guillem Ramon i un cert Ramon Ramon de qui no tenim cap altra informació, encara
que l'any 1102 observem la signatura d'un Raimundi Raimundi de Gerunda entre els
signants del document de donació del castrum de Salzet al bisbe Berenguer (Marquès
1984, 94), que nosaltres presumim pugui ser aquest poc conegut fill de Ramon Oliba
de Gironella.
A banda d'oferir-nos aquest retrat de família, el document de 1106 resulta interessant
per analitzar l'estratègia patrimonial dels Gironella. La permuta tenia avantatges evidents
per a tots els commutants: els Gironella cedien a Sant Martí una extensa terra situada ben
a prop del castell i l'església, on avui trobem el convent de Sant Domènec i el Rectorat
de la Universitat, una zona que s'havia convertit en l'àmbit d'expansió natural dels alous
de Sant Martí des del segle IX, com mostren les afrontacions del mateix document. A
canvi els Gironella van rebre un alou de Sant Martí situat més al sud, no gaire lluny,
sobre la muntanya de Vila-roja, on els alous dels Gironella ja estaven documentats des
de feia més de vint anys i on, sens dubte, estaven bastint un alou al més extens i horno-
geni possible. La proximitat de l'alou cedit pels Gironella al seu castell, situat a pocs
metres dels seus murs, ens fa pensar que aquella terra hauria format part, inicialment,
de les possessions comtals atorgades en feu als feudataris. Sembla evident que a comen-
çament del segle XII els Gironella ja no el consideraven un feu, sinó un alou del qual
disposaven lliurement.
És evident que el comportament familiar dels Gironella, que figuren en bloc en el
precedent document, els feia ser vistos pels altres sectors de la societat gironina com un
poderós grup aristocràtic que calia considerar de manera unitària. Per això no ens en
podem sorprendre de situacions com la reflectida al testament de Ramon Guadall, que
va ser verificat el 27 de juny de 1113, on el testador donava, entre altres deixes "Adelaidi
de Gerundella solidos VIII plate et Guilielmo Raimundi filio eius solidos VIII quos mihi
debet Guilielmus Petri textor" (Marquès 1993, 350-351). A banda de les quantitats, podem
remarcar la presència d'un teixidor o textor, un fet encara poc freqüent en la documen-
tació i que ens parla de la lenta emergència dels nous sectors urbans —artesants i comer-
ciants— que començaven a ocupar un lloc en l'escala social, un fet que els documents
també començaven a expressar, en relacionar-se amb els estaments privilegiats. Aquest
document presenta també una singularitat remarcable: és el darrer on se cita Adelaida
de Gironella, que devia morir poc després; recordem que Adelaida ja s'esmentava com
a esposa de Ramon Oliba en 1035 i encara era viva gairebé vuitanta anys després, la qual
cosa ens fa pensar que podria haver viscut prop d'un segle.

A banda de l'important alou de Vila-roja, la documentació de començament del segle
XII permet identificar una altra zona suburbana on s'evidenciaven importants posses-
sions dels Gironella: es tracta del Pla de Girona.
Aquesta denominació té un sentit ambigu o doble, tal com trobem expressat en la
documentació dels segles XI i XII. D'una banda, sembla referir-se a un espai geogràfic,
una plana situada davant Girona i a l'altra banda de l'Onyar, però també s'utilitza per
referir-se a un terme suburbà —equivalent a una uilla— que se situava entre el Mercadal