Page 137 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

d'Ermessenda. La vescomtessa Ermessenda a Caldes de Malavella (Canal et al. 2003, 76)
o el citat Artall Guadall a Begur en són només alguns exemples. En qualsevol cas aquest
fet no pot haver estat anterior a 1040-1045 car abans d'aquests anys el costum de les
infeudacions castrals no està testimoniat al comtat de Girona.
La relació de Ramon Oliba amb la Gironella no era, estrictament, la de castellà o sen-
yor del castell, un fet que li hauria donat la potestat sobre el castre, i en aquest cas també
sobre la ciutat de Girona, car la potestas sobre el castell era comtal. Ara bé, per emboli-
car la troca sabem que els comtes Ramon i Almodis van infeudar el castell a dos impor-
tants magnats, Ramon Fo1c de Cardona i Humbert Odó de Montpalau que, per tant,
poden haver-se situat en una posició intermèdia entre els comtes i Ramon Oliba. Aquests
fets són coneguts gràcies a dos documents que guarden els convenis signats pels res-
pectius magnats amb els comtes i que, com tants altres juraments de l'època, no porten
data. Ramon Fo1c de Cardona fou el primer a obtenir la potestat del castell de Gironella
—una potestat més aviat nominal— quan va jurar a Ramon Berenguer i Almodis que no
negaria la potestat comtal sobre diversos castells, entre els quals citava els de Gerundela
et Farner, tots dos al comtat de Girona; però el vescomte osonenc exceptuava del seu
jurament de fidelitat "ipso honore quem teneo in Gerundense comitatu per Ermessendem
comitissam ", és a dir tot el que tenia a Girona en feu d'Ermessenda, la qual cosa ens
permet afirmar que el jurament es va fer entre 1054, quan es van casar Ramon i Almodis,
i 1057, quan Ermessenda va renunciar a la seva potestat al comtat de Girona (Feliu i
Salrach 1999, 941-942). Probablement aquest jurament seguia de ben a prop la conces-
sió del castell de Gironella al vescomte osonenc; però aquesta situació no devia durar
gaire perquè trobem un altre jurament sense data on Humbert de Montpalau jurava fide-
litat al comte Ramon i prometia cedir-li la potestat, quan el comte la hi demanés, dels
castells de Gironella i Montpalau (Feliu i Salrach 1999, 1456-1458). Aquest jurament cal
situar-lo en l'any 1057 o poc després, car segueix exactament el mateix formulari que
van fer servir els altres comdors o magnats gironins quan juraren fidelitat a Ramon
Berenguer i Almodis, poc després que aquesta hagués estat investida pel seu marit amb
la potestat sobre el comtat de Girona, el 12 de novembre de 1057. Tampoc els Montpalau
conservaren gaire temps la jurisdicció sobre el castell, car la Gironella no apareix esmen-
tada a cap altre dels juraments que van fer els hereus d'Umbert. Sembla que el castell
de Gironella pugui haver estat una peça important de les picabaralles polítiques entre
els comtes i els seus magnats, alguns dels quals el reberen en moments difícils com una
penyora valuosa, car la seva jurisdicció implicava també autoritat i drets fiscals sobre la
ciutat de Girona. Per això mateix devia ser retirat de mans de Ramon Fo1c de Cardona,
que no el va recuperar en vida car no el citava en el seu testament de l'any 1083, on hi
esmentava els seus castells, entre els quals, un altre de gironí, el de Farners (Galera 1998,
134-138). No seria fins més tard, pel que sembla, que els Cardona tornarien a recuperar
la seva condició castellana a la Gironella, ja en el segle XIII.
Quina pot haver estat la condició feudatària de Ramon Oliba en aquells anys trasbal-
sats? Ja mantenia amb la Gironella el vincle que veurem manifestar-se alguns anys des-
prés? Era un castlà sota l'autoritat comtal i la dels senyors feudataris esmentats? Per res-
pondre aquestes qüestions hem de recordar que no el trobarem citat com un Gironella
—el primer— fins a l'any 1071 i que abans els documents citen Ramon Fo1c de Cardona
—entre 1054 i 1057— i Humbert de Montpalau —en 1057 o poc després— jurant fidelitat al
comte pel castell. Si situem en ordre cronològic els tres fets veurem que abans de 1071
el castell de Gironella, sense perdre la seva condició de castell comtal i ciutadà, restà
breument sota la potestat de dos importants senyors territorials, però des d'aquell any
només Ramon Oliba i després el seu fill Guillem Ramon apareixeran com a titulars de