Page 141 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

escampats per tot el terme de la uilla. Per això esmentava com a límits els termes i parrò-
quies veïnes: la parròquia de Sant Sadurni de Palol, l'Onyar, la Gironella, Sant Martí
Sacosta, i la Vall de Sant Daniel i la vall Bascona. Adelaida feia aquesta donació al seu
fill per compensar-lo de l'alou que el seu pare –el difunt Ramon Oliba, afegim nosaltres
havia deixat en testament, però que la mare va vendre al mestre Joan (Martí 1997, 417- –li
418), un mestre de les escoles de la seu, si no es tracta del mateix cabiscol Joan que va
morir uns anys abans, en 1078, i va deixar al seu hereu Berenguer Amat un mas a Vila
moltes altres deixes (Rius 1928, 370). -roja, entre
El document ens permet començar a precisar les possessions dels Gironella al voltant
de Girona. En primer lloc parla d'un alou que se situa dins els termes d'una uilla, però
no la inclou tota, malgrat que quan defineix l'alou aquest limita amb els termes veïns, la
qual cosa ens diu que no es tracta només de béns territorials, sinó també de drets de
naturalesa rendística, potser antigament fiscals, satisfets en tota l'extensió del terme, raó
per la qual en citar-se els seus límits, aquests eren els dels termes veïns. En segon lloc,
el text ens explica que els límits orientals de Vila-roja termenaven a occident in ipsam
Turrem Gerundellam i amb Sant Martí Sacosta. No hem de creure que l'alou de Vila-roja
arribés fins als peus de la torre i l'església citades, el document vol assenyalar que els
límits eren amb les possessions o dominis que s'escampaven per la muntanya de Girona
–aleshores el puig Aguilar– fins als límits o termes de la vall de Sant Daniel i Vila-roja.
De fet el text ens vol dir que bona part de la muntanya gironina, des de la riba del
Galligants al nord fins la de l'Onyar al sud, eren de la jurisdicció dels citats castell i esglé-
sia; i si parlar dels dominis o feus de la Gironella és el mateix que parlar de la família
que els detentava com a feudataris comtals, això vol dir que tot o gran part d'aquest sec-
tor muntanyós –el puig Aguilar– situat dins els límits de la ciutat, veí de la Gironella i
que s'escampava fins a Vila-roja, seria un feu o possessió dels Gironella.
En els primers anys del segle XII és quan disposem d'un major volum d'informació
sobre els Gironella. Destaca amb força el cap de la família –Guillem Ramon–, el qual
assistí el 1101 al conveni o concòrdia pactada entre el comte Ramon Berenguer III i Pere
Bernat, prior de Sant Martí Sacosta, on el comte es comprometia a defensar els alous que
la citada església va rebre dels cabiscols Ponç i Joan (Rius 1928, 371), uns alous consi-
derables situats en part al peu de la muralla meridional de Girona, si tenim en compte
els testaments dels citats clergues. Entre els signants del document hi figurava Guíllelmi
uicarii, sens dubte el citat Guillem Ramon que en la seva condició de veguer comtal de
Girona va donar seguretat de la promesa feta pel comte, el seu senyor. En realitat, si con-
siderem la posició de Guillem a Girona, no hi ha dubte que ell havia de ser l'encarregat
de complir la promesa del seu senyor, ja que ell, com a vicari, detentava les funcions
militars i de policia en nom del comte.
Un any abans, el 28 de novembre de 1100, trobem un altre Gironella figurant com a
testimoni d'un jurament de fidelitat entre els germans Gausfred i Bernat, de nissaga des-
coneguda (Marquès 1993, 320-321). En el document hi ha la signatura de Bernardi
Raimundi de Gerundella, un senyal que el topònim ja havia esdevingut un gentilici o
cognom familiar. Una situació que també s'aplicava la mare, que apareix com Adalaidis
Gerundele en un text de 1106 on, conjuntament amb el seu fill, el citat clergue Bernat
Ramon, va permutat amb Sant Martí Sacosta una terra propera al mur meridional de la
ciutat, en el tram comprès entre el castell de Gironella i el Portal Rufí, un espai que segu-
rament havia estat un feu del castell si tenim en compte la seva proximitat, però que
aleshores els Gironella en disposaven com un alou propi. A canvi Adelaida i Bernat
Ramon van rebre una terra que Sant Martí tenia super cilio montis Ville Rubie –és a dir
sobre la carena muntanyosa que hi ha sobre Vila-roja–, una terra que estava envoltada