Page 144 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

La cloenda: el testament de Guillem Ramon de Gironella

Guillem Ramon va morir en 1134 i en el seu testament va dibuixar un paisatge patri-
monial que lliga molt bé amb tot el que hem vist fins ara. A continuació farem un regest
del mateix, especialment dedicat a la distribució geogràfica i les característiques jurídi-
ques del seu patrimoni i, després, en farem l'anàlisi;

- 1134, 30 d'abril. Testament de Guillem Ramon. Són marmessors 1a seva esposa Nèvia i
el seu fill Ramon.
– Deixa almoines a la seu, Sant Feliu, Sant Pere de Galligants, Sant Nicolau, Sant Martí,
Sant Daniel, Santa Eulàlia, Santa Susanna, els hospitalers de Jerusalem i els cavallers (del
Temple).
– Deixa a la seva esposa les seves cases de les escales de Santa Maria, el celler i l'obrador
que va comprar al seu nebot Ramon. També li deixa el molí del Mercadal i la vinya de
Vila-roja. A la mort de la mare tot haurà de passar als fills Ramon i Guillem,
– Al fill petit Guillem li deixa el mas on viu Guillem Cebola, la vinya de Berenguer Clareta,
la casa i l'hort de Guillem Savaric, la casa amb hort de Guillem Sac i la seva vinya de
Barrufa, que a la seva mort hauran de ser de Sant Pere de Galligants.
– Al fill gran Ramon li deixa el seu estall (casa forta) de la Cluseta amb el feu del seu sen-
yor el comte Ramon, i la castellania de Gironella amb els seus feus i la vicaria i les bat-
lijes que té pels seus senyors els comtes. I també el mas de Plano amb les pertinences
i alous que té ...in plano ante Gerunde simul cum ipsa vinea de Gerundela. I l'alou de
Vilaroja. I tot l'honor que té el fill citat, excepte el que va definir en mans del bisbe
Berenguer, o sigui el mas de Bescanó i el camp de Sant Feliu.
– Deixa la seva esposa i els seus fills sota la protecció i defensa de Déu i del seu senyor
el comte Ramon i dels altres senyors i de tots els civium Gerunde, nobilium, clericorum
et laicorum (ciutadans de Girona, nobles, clergues i laics). Signen Raimundi de
Gerundella, Nevie. –Marquès 1993, 405-407.

Si fem una anàlisi quantitativa del document veurem que gran part dels béns i drets
que Guillem Ramon va llegar al seus hereus ja havien estat citats anteriorment. Les cases
de les escales de Santa Maria són les mateixes, totalment o en part, que havien estat
adquirides per Ramon Oliba i Adelaida en 1035 i que citava el testament del sagristà
Bonuç en 1071. L'alou de Vila-roja ha de correspondre al mateix esmentat en 1083, 1086
i 1106 i que ja tenia el seu pare. Els alous i pertinences del Pla de Girona formaven un
conjunt al qual s'integraven el mas i la coromina citats en 1127. El mas podria ser per-
fectament el casal o residència principal del terme, que avui és conegut com Bell-lloc
del Pla -la Gironella del Pla en els segles XIII-XV. Recordem que el seu caràcter de feu
permetia la ingerència comtal en llur gestió, com hem vist en 1127. Pel que fa a la cas
Gironella, amb la vicaria i els feus corresponents -tots ells d'origen corntal, -tellania de
però malauradament no especificats-, devien formar un complex que, totalment o en
part, ja devien estar en possessió de Ramon Oliba quan aquest era denominat de
Gironella en 1071. En canvi desconeixem quin pot haver estat l'origen del molí del
Mercadal -també pot haver estat una donació corntal, atesa la condició pública del con-
junt del Monar del Mercadal-, de la vinya de Barrufa (Montjuïc), o del mas de Bescanó,