Page 159 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

El domini episcopal de Celrà entre els segles IX i XI

Un model evolutiu de domini fiscal al segle IX,
esdevingut alou episcopal al segle X i castrum feudal a l'XI

El lector que va llegir el volum anterior d'aquest mateix llibre segurament advertirà
que el terme de Celrà ja va ser tractat aleshores amb el mateix abast cronològic. Hem
decidit recuperar-lo, per desenvolupar-hi amb més profunditat la qüestió de les transfor-
macions de l'autoritat i els seus mecanismes al llarg de l'alta edat mitjana, car el cas de
Celrà ens permet entendre millor quins van ser, políticament i a grans trets, les causes, els
processos i les dificultats que ens porten de les acaballes del món antic cap a una socie-
tat convencionalment anomenada "medieval".
A més, el treball precedent va deixar algunes qüestions que ara estem en condicions
d'aclarir molt millor; l'origen de l'alou comtal al segle IX, la procedència dels feudataris
episcopals a l'XI o el paper dels senyors del Cervià al mateix segle en són les més signifi-
catives.

Celrà és un dels termes més ben representats en la documentació gironina dels segles
X i Xl. Més d'una vintena de documents donen una visió —de vegades àmplia, altres
minúscula— de les activitats d'institucions o personatges importants, com els bisbes de
Girona o els senyors de Cervià, per exemple, però també de propietaris locals que duien
a terme vendes i donacions i, algun cop, entre ells mateixos. Un terç d'aquesta docu-
mentació prové dels fons episcopals publicats per Josep Maria Marqués —El cartoral de
Carlemany del bisbe de Girona— i per Ramon Martí —Col-lecció diplomàtica de la Seu de
Girona— i ens parlen de les vicissituds dels alous o dominis del bisbe i els canonges.
Altres referents a les possessions de Sant Martí Sacosta els trobem a l'article publicat per
Josep Rius en 1928 —Cartes antigues de SantMartí Sacosta—, mentre que els referits a l'ac-
tivitat dels senyors de Cervià al terme veí de Celrà els localitzem a l'estudi El monestir
de Santa Maria de Cervià, de Lluís To, car aquesta institució va ser fundada pels Cervià
i va ser beneficiària de moltes donacions. Pel que fa a diversos testaments dels Cervià
els podem trobar publicats a La successió testada a la Catalunya altmedieval d'Antoni M.
Udina. Finalment, els dos convenis i juraments feudals que van resoldre els conflictes
entre els senyors de Cervià el bisbe i els comtes es localitzen al Líber Feudorum Maior,
transcrit i publicat per Miquel Rosell en els anys quaranta del segle XX —i de difícil con-
sulta. Darrerament han estat publicats per Gaspar Feliu i Josep M. Salrach —Els pergamins
de l'Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I— en una edició
molt més a l'abast.

L'arqueologia de l'antiguitat tardana a Celrà

El lector del primer volum d'aquesta obra ja va tenir ocasió d'observar Pestudi de les
restes significatives que sobre l'antiguitat tardana s'han pogut aconseguir a Celrà, parti-
cularment les relacionades amb l'església de Sant Feliu, al voltant de la qual es van loca-
litzar les restes d'un paviment d'opus signinum que se situava per sota del temple romà-
nic del segle XI, la qual cosa fa que la seva datació sigui anterior i pot correspondre a
restes de l'edifici preromànic, documentat al segle X, però que podria ser més antic. Ben
a prop, també a redós del temple parroquial, es trobaren inhumacions en caixa de
pedres, malauradament difícils de datar, car poden ser tardoantigues o altmedievals, però
que mostren l'existència d'un lloc de culte en l'actual localització del temple parroquial