Page 162 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

l'hauria traspassat al bisbe Guiu de Girona, tal vegada formant part d'una permuta, com
altres que veiem fer al mateix bisbe Guiu amb membres de nissaga comtal emporitana
en anys propers, per exemple l'any 939 quan el mateix bisbe Guiu i la comtessa
Garsenda, vídua del comte Guifré Borrell i d'ascendència emporitana, van permutar uns
alous a la Vall d'Aro i Palau de Santa Eulàlia (Blanco 1991, 75-79).
Ara bé, no sembla que el bisbe Hilmerad hagués estat en possessió de tot el domini
públic o jurisdicció sobre els termes citats, ja que el mateix precepte reial afirmava que
el bisbe gironí va rebre "(...) tot allò que el bisbe Hilmerad va donar a Celrà i a Palagret".
Això sembla voler dir que la donació no afectava tots els béns i drets d'origen públic
que hi hauria als citats termes, car aleshores s'haurien esmentat les uillae sense cap afe-
git, és a dir senceres; per tant és possible que el bisbe de Girona no hagués rebut la
jurisdicció plena dels seus termes en 922. Un indici que sembla confirmar-se quan tro-
bem en 1018 la dotació comtal del nou monestir de Sant Daniel, on la comtessa
Ermessenda i el seu fill Ramon Berenguer cedien alous situats a una trentena de termes,
la majoria situats a prop de Girona, entre els quals hi havia els que tenien (...) in villa
Celrano (Marquès 1997, 64), encara que la mateixa comtessa recordava que aquests
alous els havia comprat del difunt vescomte Seniofred mort en 1010, la qual cosa sem-
bla indicar que potser aquest alou no era comtal des de feia gaire temps. En qualsevol
cas la senyoria aloera de Celrà és una qüestió que planteja alguns problemes ja que en
la segona meitat del segle XI, un cop superades les escomeses de la primera etapa de
pertorbacions feudals, els bisbes semblen gaudir de la plenitud del poder, un cop el
terme de Celrà esdevingué un castre. D'aquesta qüestió, en tornarem a parlar.

L'alou episcopal de Celrà al segle X i principi de l'XI

Deixant de banda la donació ratificada en el precepte reial de 922, ben poques notí-
cies tenim sobre el domini episcopal de Celrà al llarg del segle X, que probablement hau-
ria esdevingut un alou, mitjançant un procés gradual que podem distingir en altres llocs
propers com Parets Rufí (Domeny) o l'Areny de l'Onyar, al sud de Girona. El conjunt més
important de notícies sobre el terme fan referència a donacions o vendes a Sant Martí
Sacosta, mostrant com el domini aloer que una institució o un magnat pogués tenir sobre
un terme —el bisbe en el cas de Celrà— no era incompatible amb l'existència de propie-
tats particulars que podien ser objecte de canvi, donació o venda, de manera que podem
parlar de l'existència d'un "mercat de la terra" del qual només albirem aquelles opera-
cions que acabaren sota domini d'institucions eclesiàstiques, que dipositaren els docu-
ments als seus arxius i, d'aquesta manera, han pogut arribar fins a nosaltres, si més no en
part, com és el cas del patrimoni de Sant Martí Sacosta al terme de Celrà. Sens dubte hi
hagueren moltes altres operacions entre particulars que han desaparegut per sempre, car
els arxius laics, fins i tot els comtals, pel que fa al segle X, s'han perdut sense remei.
Pel que fa a Sant Martí Sacosta, hem de fer notar que es tractava d'una institució ecle-
siàstica autònoma, però no independent de la seu de Girona abans del segle XII. Els cler-
gues que la regentaven eren membres de la canónica de Santa Maria, com sembla clar en
el cas dels cabiscols Ponç i Joan al segle XI, la qual cosa vol dir que les operacions de
compra de béns i drets immobiliaris a Celrà pot haver-se fet amb el consentiment del
bisbe i els canonges. Les tres adquisicions conegudes van tenir lloc entre els anys 942 i
946, i dues procedeixen de donacions dels mateixos laics, Esteve i Gondisalva, que van
donar tres vinyes situades en la mateixa zona del terme, que els documents citen com
ipsa Lauredda i situaven a tocar del torrent de la Lauredda, la Coma de Ciral i la terra i
serra de Morena. Una altra adquisició de Sant Martí, una vinya que el clergue Motger va