Page 163 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

comprar a Amat, se situava en un altre lloc que el document citava com ipsa Viura vel in
Rogatigosa. En tots els casos les vinyes es trobaven envoltades d'altres vinyes. També hi
trobem referència a una serra i un torrent a les afrontacions (Canal et al. 2003, 249, notes
10 i 11). En cap dels documents les propietats són citades com a alous, segurament per-
què l'únic domini aloer en el terme era del bisbe. Sembla fora de dubte que ens trobem
a la part muntanyosa del terme de Celrà, la més meridional i occidental, encara que els
topònims citats no han arribat fins als nostres dies. Cal remarcar l'absència de vegetació
natural a cap de les dotze afrontacions documentades; això ens fa pensar en un espai
muntanyós intensament aprofitat, on les vinyes constituïen l'element cabdal.
Deixant de banda Sant Martí, sembla probable que altres institucions gironines
haguessin adquirit béns a Celrà al segle X o principi de 1'XI, encara que les referències
siguin indirectes. Així trobem en 1024 una vinya comprada pels laics Domènec i Riquel
al lloc de Riard, que limitava amb altres vinyes propietat de Sant Pere de Galligants, que
podria haver adquirit a les darreries del segle X o a principi de 1'XI. També s'esmenten
en 1024 i 1037 una vinya i una terra de Sancti Felicis (Canal et al. 2003, 246-250). Pensem
més aviat en la mateixa parròquia de Sant Feliu de Celrà, citada des de 946, que no pas
en Sant Feliu de Girona. Tampoc hem d'oblidar la referència de la butlla que el papa
Benet VIII va atorgar a Sant Esteve de Banyoles on s'esmentaven les possessions d'a-
quest monestir a Celrano, entre molts altres llocs. En aquest cas pensem que els béns
posseïts eren més aviat drets o rendes que no pas propietats senceres. Pel que sabem,
en cap cas aquestes possessions eclesiàstiques limitaven el domini aloer del bisbe sobre
el conjunt del terme, un domini que torna a ser explícit des de mitjan segle XI en el nou
context de les dificultats i pertorbacions feudals. De la mateixa manera, els drets com-
tals a Celrà semblen haver-se extingit amb la citada dotació comtal del cenobi de Sant
Daniel en 1018.

La intromissió dels senyors de Cervià

Des de la fi del segle X es va fer evident la relació dels senyors de Cervià amb el
terme de Cervià que, pel que sembla, arribaren a ser els primers possessors laics del
terme i disputaren la jurisdicció dels bisbes gironins; una situació a la qual el veïnatge
dels dos termes degué influir, car només es trobem separats pel curs del riu Ter.
L'activitat o, fins i tot, l'existència de la nissaga dels Cervià no és coneguda abans de les
darreries del segle X. Concretament fa la seva aparició l'any 989 quan els comtes Borrell
i Eimeruda van vendre a Sunyer —també dit Llobet— tot l'alou que —els comtes— tenien a
les vil-les de Cervià, Raset i Espiells (To 1991 a, 195-196). Els seus límits coincideixen gai-
rebé amb l'actual terme municipal de Cervià; es tractava de la venda dels drets comtals,
és a dir la potestas o autoritat sobre els tres termes que aleshores esdevingueren una
senyoria. Des d'aleshores diversos documents palesen una notable expansió de les pos-
sessions dels Cervià a partir d'aquest nucli inicial. La primera referència d'aquesta nis-
saga a Celrà la trobem l'any 995 quan Sunyer Llobet i la seva esposa Avierna compra-
ven per 4 mancusos d'or una propietat —una heretat diu el text— que per la descripció
era dispersa; s'hi esmentaven components com cases, terres, vinyes, arbres, conreus i
erms, situada en el terme de la villa de Celrà, als llocs dits la Vall (al torrent de Mavall)
i Riard, sense cap altra precisió sobre la seva localització o els seus límits, però indub-
tablement situats a la part muntanyosa pel context descrit (To 1991, 199). Pocs mesos
després, en gener de 996, els mateixos esposos compraven altres propietats formades
per cases, corts, terres, vinyes, conreus, erms i arbredes al mateix terme (To 1991 a,
200), però sense cap més precisió. Notem que cap dels documents defineix com alous
les propietats adquirides. Això significa que la venda tractava en principi dels drets de