Page 168 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

çant diverses adquisicions de la parella Avierna i Llobet des de l'any 996 i heretades pel
seu fill Silvi Llobet. El conflicte sembla esclatar després de la mort de Silvi en 1059 i l'he-
retament del seu nebot Gausfred Bastons i sembla formar part de la revolta que enfron-
tà el vescomte de Girona i els comtes Ramon i Ermessenda i que es resolgué mitjançant
una concòrdia signada entre el vescomte i el comtes en novembre de 1061, on s'obliga-
va la restitució al bisbe Berenguer de Girona de diverses possessions situades a Celrà.
Poques setmanes després Gausfred Bastons de Cervià signava un conveni de pacificació
semblant amb els comtes.
La resta del segle XI res no sembla posar en qüestió el domini episcopal sobre Celrà.
La feudalització del domini sembla indiscutible quan observem la seva erecció en domi-
ni castral i la donació del castell i el seu terme a una família de magnats laics dirigida
per Guillem Sunyer, probablement emparentat amb la nissaga dels senyors de Cornellà
de Terri. Per la seva banda les infeudacions episcopals també es van fer extensives als
clergues canonicals de la seu, com mostren les permutes de l'any 1068 o els testaments
dels cabiscols Ponç i Joan en 1064 i 1078.