Page 165 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

La crisi feudal de mitjan segle XI: guerres, convenis i juraments

Sembla que a Celrà poden haver topat les ambicions dels senyors de Cervià amb la
jurisdicció del bisbe de Girona, disputes emmarcades en l'àmbit de les lluites feudals de
mitjan segle XI. Després de 1057 els comtes Ramon Berenguer i Almodis, vencedors en
l'enfrontament amb la comtessa Ermessenda, van haver de lluitar i negociar decidida-
ment per aconseguir l'obediència de molts senyors territorials, entre els quals es troba-
ren els vescomtes de Girona i els senyors de Cervià. El 10 de setembre de 1061 el ves-
comte Ponç Guerau signava un pacte de pacificació amb els comtes que finalitzava una
etapa de lluites, una veritable guerra entre els comtes i el vescomte gironí, de la qual no
en sabem res a diferència dels enfrontaments més coneguts entre les cases comtals i ves-
comtals a Barcelona o Cerdanya en dates properes (Bonnassie 1981 II, 80-104). Es trac-
tava d'un veritable tractat de pau i de retorn del vescomte a l'obediència comtal, car
aquesta ja havia estat establerta en els convenis i juraments signats pel vescomte cap a
1057; entre altres items el text esmentava "(...)Item convenitpredictus vicecomes iam dic-
tis comiti et comitissae ut dimitat et iachescat ipsam aeclessiam Sancti Felicis de Caelran,
cum omnibus suis pertinenciis, in potestatem Berengarii episcopi. Et faciat iachire et
dimitere predictam eclesiam cum omnibus suis pertinenciis, ad ipsps caballarios quibus
ipse vicecomes dederat eam, sine engan de predictis comite et comitissae (...) " (Feliu i
Salrach 1999, 1030), és a dir, entre els diversos aspectes que calia arranjar del conflicte
anterior, el document recordava la usurpació que uns cavallers fidels del vescomte
havien fet de l'església parroquial de Celrà i els seus béns. Com a part de la pacificació,
el vescomte es comprometia a retornar l'església al seu legítim titular, el bisbe Berenguer
de Girona "dimittat et iachescat ipsam aeclessiam Sancti Felicis de Caelran ...im potesta-
tem Berengarii episcopi". Per això el vescomte es comprometia a obligar als cavallers als
quals havia infeudat els béns parroquials que els retornessin al bisbe. El llarg text del
conveni, farcit de clàusules, garanties i juraments, indica que el conflicte fou de gran
abast. A banda d'altres aspectes, els text informa de l'estret lligam que unia el bisbe amb
els comtes Ramon i Almodis, relació que es remuntava al nomenament de Berenguer
com a bisbe de Girona una dècada abans.
Com hem dit més amunt, el conflicte entre vescomtes i comtes sembla una constant
a diversos comtats catalans en aquells anys. Només cal recordar el que va enfrontar els
comtes Ramon i Almodis amb diversos membres del casal vescomtal barceloní —el ves-
comte Udalard, el bisbe i molt especialment Mir Geribert d'Olèrdola. El conflicte entre
els comtes i el vescomte Guerau Ponç de Girona, que va tenir Celrà com un dels seus
escenaris principals, es desenvolupà entre els anys 1057 i 1061, sense poder afinar més
en la data, car les referències són molt esparses. Hem de recordar que en 1057, poc des-
prés de la proclamació d'Almodis com a comtessa titular de Girona, tingué lloc una gran
tongada de juraments i convenis entre els comtes i els magnats o comdors gironins, entre
els quals figurava el vescomte Guerau. Com ja hem vist, el vescomte tornà a feu un jura-
ment i conveni quatre anys després, car i'anterior havia estat violat pel conflicte al qual
posava fi el diploma de 10 de setembre de 1061.
Sembla força probable que en aquest conflicte hi intervinguessin els senyors de
Cervià, concretament Gausfred Bastons per bé que el text no l'esmenti en cap moment,
però no seria gens sorprenent si tenim en compte que un dels principals escenaris del
conflicte fou Celrà, on els interessos dels Cervià eren grans. El 28 d'octubre del mateix
1061, set setmanes després del vescomte, Gausfred Bastons signava un altre conveni de
pacificació amb els comtes (Feliu i Salrach 1999, 1031). El conveni estava farcit de con-
sideracions generals, sense cap referència concreta a les raons i llocs del litigi, excepte