Page 169 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

Els senyors de Fornells en el segle XI

La formació d'un domini castral al comtat de Girona

En els inicis del segon mil-lenni de l'era cristiana, el terme de Fornells tingué una
remarcable activitat de compres, empenyoraments i donacions d'alous que s'escampa-
ven per tot el seu terme, però especialment al sector oriental, on es trobava la uilla de
Fornellets, que indiquen una evolució que podem seguir durant la primera meitat del
segle XI. Es tracta d'una seqüència relativament nombrosa —set documents— i limitada en
el temps —entre 1013 i 1043— que ens parla del domini, més que no pas de la propietat,
sobre una part considerable del seu terme, o més exactament d'una part del drets i ren-
des produïts per les activitats dels seus habitants. Aquesta seqüència donà pas des de
mitjan segle a una altra definida per la presència del castell i els senyors del terme. Això
ens ha de permetre desenvolupar la nostra hipòtesi sobre la transformació dels alous
nobiliaris en castres o termes sota la jurisdicció d'un castell, a la vegada que matisarem
l'adaptació dels antics poders públics —els comtes— a aquesta nova situació i la reorga-
nització de l'autoritat sobre noves bases.
La documentació ja identifica el terme de Fornells a la fi del segle IX, concretament
l'any 887, quan el bisbe Teuter va atorgar als clergues de la seu de Girona les decimas
de Fornellos et Fornelletos. Si tenim en compte que les dècimes eren drets parroquials i
que Fornells i Fornellets són uillae repetidament citades en els segles X i XI, sembla evi-
dent que estem davant dels termes de dues vil-les que integraven una parròquia amb
uns límits que encara podem identificar i són semblants als actuals, car el document
també citava les parròquies veïnes de Llambilles, Riudellots, Aiguaviva i Vilablareix.
Deixant de banda la breu referència a les possessions del bisbe Guiu a Fornells en l'any
922, desconeixem quina va ser l'evolució d'aquest terme al llarg del segle X. Per tant,
hem d'arribar a començament del segle XI per trobar un conjunt de documents prou sig-
nificatiu per copsar algunes característiques de l'evolució de les formes de govern a
Fornells.

Els primers magnats i alous de Fornells a començament del segle XI

En primer lloc trobem en 1013 les possessions que Gausfred Llong —magnat gironí
que estudiarem més endavant— va comprar a Duran i Llobeta, un alou "(...) in uillar
Rudrigo vel in eius termines" del qual només sabem que l'integraven terres i arbres i se
situava a l'est del terme parroquial. El citat vilar —més endavant uilla— limitava a
"(..)orientis in ipsos terminos de Nambillas, de meridie in termino de Campolongo, de
occiduo et de circi in rivo de Onar", és a dir amb els termes de Llambilles i Campllong
a l'est i sud, i amb l'Onyar a l'oest i al nord (Martí 1997, 188). Evidentment es tractava
d'un alou extens, però cal pensar millor en un conjunt de terres o drets i rendes sobre
les mateixes escampades pel terme, que no pas en un nucli territorial compacte, car en
aquest cas la definició dels seus límits faria pensar que estem davant d'un alou que abas-
tava tot el terme del vilar Rudric, descripció que el mateix document rebutja quan els
venedors expliquen que venen el seu alou que tenen in uillar Rudrigo. En aquest docu-
ment el terme del vilar citat s'assimila amb el de Fornellets, topònim que aniria desapa-
reixent en el seu profit, encara que el nom de mas Fornellets sembla que antigament el
tingué l'actual mas Estraguet, al sud de l'Onyar.
Quinze anys després, aquest alou citat en 1013 formava part d'una operació de més
abast. El 24 de gener de 1028, Guitart Arnau i la seva esposa Riquila van vendre al ves-