Page 174 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

nis i signants del document figurava el més granat de la noblesa gironina i, per tant, no
hi podia faltar Bernat Rovira, que sortia esmentat dos cops; el primer entre els testimo-
nis presents en el judici, una llarga llista al final de la qual s'esmentaven Bernardo
Ruuiro, Ermengaudo Bernardo alüsque multis quarum nomina longum est texere; més
endavant veurem quin significat hem de donar a l'esment d'aquest Ermengol Bernat a
continuació de Bernat Rovira. Aquest tornava a aparèixer entre els signants del docu-
ment i hi figurava en segon lloc (Marquès 1993, 172 i 175).
Tres mesos després, 11 de desembre de 1018, en 1'adveració del testament de Guisla,
esposa del difunt Gausfred Llong, Bernardus Ruuirus figurava en segon lloc entre els
signants, darrere la comtessa Ermessenda (Martí 1997, 193-194).
Finalment, en una data imprecisa, no gaire posterior a 1068, va tenir lloc una nova
compilació, la tercera coneguda, de les donacions atorgades per a la construcció de la
canònica de la seu de Girona, que ampliava les donacions dels anys 1019 i 1031. La
majoria de les donacions provenien dels bisbes Pere i Berenguer, i dels comtes, en
especial de la comtessa Ermessenda i dels comtes Berenguer de Barcelona i Hug
d'Empúries. Entre els pocs magnats laics figurava Bernardus Roboreus que havia dei-
xat en el seu testament "(...)ecclesiam Sancti Menati de Vilablareix cum decimis et
primiciis et oblacionibus et alodüs et pertinencüs suis (...)et ecclesiam Sanctae Agathe
cum suis pertinencüs. A més va donar (...)omne suum alodium quod abebat in parro-
chia Santi Dalmacii de Tornavels vel in Seliga , és dir l'alou que tenia a les parròquies
de Sant Dalmai i Salitja (Martí 1997, 345). Si tenim en compte que Bernat Rovira enca-
ra no figurava entre els donants a la canònica de la seu l'any 1031, però ja era difunt
en 1040 –quan era citat en el testament del bisbe Eriball–, aquesta donació a la canò-
nica ha de ser situada entre aquestes dates. La majoria d'aquestes donacions es loca-
litzaven en l'entorn de Fornells –Vilablareix, Salitja i Sant Dalmai– i ens permeten plan-
tejar que també serien importants les seves possessions a Fornells, d'on potser haurien
sortit també les penyores que havia donat com a fiador dels deutes de Bremon i Eriball
de Cardona, la qual cosa permet entendre el seu interès a assegurar-ne la devolució
mitjançant altres garanties, les concedides per Bremon en 1028 amb la donació de l'a-
lou que havia adquirit el mateix dia.
Totes les referències a béns i possessions de Bernat Rovira permeten dibuixar una
topografia dels seus interessos territorials: la cessió de l'església i els drets parroquials a
Vilablareix, els alous obtinguts en penyora a Fornells i els cedits a la seu a Salitja i Sant
Dalmai configuren un espai situat al sud del pla de Girona on Bernat constituïa un dels
poders dominants, però no l'únic, la qual cosa va donar els fonaments al seu fill
Ermengol i el seu nét Bernat per aixecar-se com a senyors castellans de Fornells en la
dècada dels anys quaranta.
Tot plegat ens permet descobrir la figura d'un magnat territorial de l'entorn de Girona
que també gaudia d'una posició política molt influent, especialment en el cercle de més
confiança de la comtessa Ermessenda; ho demostra la seva signatura a documents com
la dotació del cenobi de Sant Daniel, el seu testimoniatge al judici sobre l'alou d'Ullastret
o la dotació de la canònica de la seu de Girona. Especialment remarcables són les dona-
cions que Bernat va fer a aquesta darrera, car es tractava de la més preuada de les fun-
dacions d'Ermessenda a Girona i esdevé un testimoni de l'estret grau de proximitat de
Bernat al cercle comtal.
Dues qüestions més difícils d'aclarir són, en primer lloc, l'origen i la naturalesa de la
relació de Bernat Rovira amb els Cardona, i després els indicis de la seva presència a
Fornells, que han de ser l'arrel de la senyoria de la seva nissaga i la creació del castrum
de Fornells. Una primera dada és que no coneixem cap relació entre Bernat Rovira i el
terme de Fornells abans de la donació que li va fer el vescomte Bremon de les penyo-