Page 179 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

xos Hug i Adalgarda (o Ledgarda), tot recordant el citat testament de 1048. El conveni
era un acte de reconeixement de l'autoritat comtal, però també d'aparent renúncia d'una
possessió de la qual, pel que sembla, Hug i Adalgarda s'haurien apropiat il•legalment,
almenys a parer dels comtes, la qual cosa vol dir que el testament i la donació de Bernat
Ermengol als comtes no havia estat respectat inicialment: el fill del difunt no havia nas-
cut o potser ell i la seva mare –de qui no en tornem sentir a parlar– havien mort, i Hug
Guillem i la seva esposa s'havien apoderat del castell, contrariant els drets testamentaris
dels comtes. Les signatures del conveni de pacificació, on apareixien les dues parelles
enfrontades, significaven la cloenda de l'enfrontament.

Hem de relacionar aquest document de reconeixement de la potestat comtal amb un
altre que l'endemà 7 de febrer de 1049 signaven els mateixos protagonistes, en el qual
els comtes Ramon i Elisabet encomanaven a Hug Guillem el castell de Fornells i li'n reco-
neixen la potestat, que el comtes podien recuperar quan li demanessin. Els comtes
també exigien que la dona d'Hug, la seva sogra Ermesen (socrus sua) i els seus fills,
quan tinguessin l'edat, fessin els mateixos juraments i convenis (Feliu i Salrach 1999, 722-
724). Per primera vegada al comtat de Girona, els comtes utilitzaven una fórmula que
després Ramon Bereguer i Almodis, la seva segona esposa, van fer servir a bastament:
el jurament de fidelitat dels senyors dels castells –primer document–, a canvi del reco
possessió d'aquests, només matisada per una referència a la -neixement de la efectiva
devolució de la potestat d'aquests quan els comtes ho demanessin.
Qui era Hug Guillem i quina era la seva relació amb els Ermengols de Fornells? El
document que acabem de citar estableix una relació familiar que el vincula amb els cas-
tellans anteriors –Ermengol Bernat (+1047) i Bernat Ermengol (+1048)– de forma explíci-
ta; es tracta de la citada referència a la socrus sua –la seva sogra– Ermessenda. Es tracta-
va, sens dubte, del mateix personatge que figurava com a vídua d'Ermengol Bernat en el
testament d'aquest l'any 1047 i com a mare de Bernat Ermengol en 1048. Concretament
el primer tractava de l'execució d'un dels llegats del testament d'Ermegol Bernat, la dona-
ció de l'alou que tenia al terme de Gualta a la canònica de la seu de Girona. Entre els
marmessors i signants del document figurava Ermessenda, vídua del difunt, i també un
Ugoni Guilielmi –Hug Guillem– que reputem parent i fou, versemblantment, el successor
del difunt en el domini del castell. Un any després la mateixa Ermessenda figurava en el
testament del seu fill Bernat Ermengol com a beneficiària d'un alou a Pelacons i altres
béns. Si afegim que el nom d'Ermessenda també figurava en el citat conveni com a sogra
d'Hug Guillem, això només pot significar que l'esposa del citat Hug –dita Adalgards– era
filla d'Ermengol Bernat i germana de Bernat Ermengol, i l'ascens d'Hug a la possessió del
castell de Fornells s'hauria produït per matrimoni. Sembla probable que la seva presa de
possessió del castre, poc després de la mort del seu sogre sense descendència, hagués
estat amb l'oposició dels comtes, els legítims hereus del castre, però amb el suport d'una
part dels seus parents. D'aquesta manera podem entendre la signatura d'Ermesen entre
les d'Hug Guillem i Adalgarda en el citat conveni amb els comtes del febrer de 1049; l'es-
posa del difunt Ermengol Bernat (+1047) i mare de Bernat Ermengol (+1048) era esmen-
tada entre els seus en el pacte amb els comtes Ramon i Elisabeth. Més enllà no sabem
albirar quin era l'origen i la nissaga d'Hug, que no devia ser un qualsevol quan casà amb
una Fornells. Pel que fa a la seva descendència, sabem que tenia fills, massa joves en
1049 per signar els documents, però un decenni després trobarem Ramon i Berenguer,
fills de Ledgardis (o Adalgardis) que no dubtem que foren els fills d'Hug, car també jura-
ren fidelitat als comtes pel castrum de Fornells.

Malgrat la desaparició del nom Ermengol en relació al castell de Fornells, no podem dei-
xar d'apreciar l'activitat d'altres Ermengols a la rodalia de Fornells i els indicis sobre els seus