Page 180 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

vincles amb la nissaga castellana. Es tracta concretament d'Hug Ermengol i Miró Ermengol.
El primer surt citat a dos documents en contextos força significatius: el 9 de desembre de
1043 va vendre al cabiscol Ponç una part del seu alou que tenia a Santa Àgata, a la parrò-
quia de Sant Sadurní de l'Heura (Martí 1997, 249-250). El trobem per segon cop en 1079
quan va donar a la seva filla i el seu gendre el mas de la Massana, a Vilablareix (Martí 1997,
385-386). Notem en els dos casos uns topònims ja apareguts anteriorment i relacionats amb
Bernat Rovira, que va deixar les esglésies de Sant Menna de Vilablareix i Santa Àgata a la
canònica de la seu en algun moment entre els anys 1031 i 1040. D'altra banda també podem
documentar un altre Ermengol, Miró Ermengol, citat en el testament d'Arnau Ramon de
Sobreportes l'any 1066 (Pruenca i Marqués 1995, doc. núm. 22), on aquest esmentava l'a-
lou de Vilablareix que va comprar a Miro Ermengaudi; un altre cop surt citat un Ermengol,
probable descendent de Bernat Rovira, amb alous a Vilablareix. La coincidència dels alous
i dels termes on se situaven els alous ens fa sospitar que es tractava d'uns descendents de
Bernat Rovira i, per tant, fills d'Ermengol Bernat i germans de Bernat Ermengol, bé que ni
Miró ni Hug siguin citats en el seu testament i que finalment el castre quedés en possessió
de la seva germana Adalgarda i el seu marit Hug Guillem. Sens dubte això hauria estat a
causa d'un conflicte familiar del qual, malauradament, desconeixem tots els aspectes.

En el primer volum d'aquest llibre ja varem establir la possibilitat que el paper de tots
aquests Fornells pugui haver estat notable en els anys quaranta, durant la primera etapa
de disputes entre la comtessa Ermessenda i els comtes Ramon Berenguer i Elisabet
(Canal et al. 2003, 72), disputes que tindrien, entre altres objectius, la potestat sobre el
comtat i el bisbat de Girona. En aquest punt hem de notar que la donació testamentària
del castell de Fornells que en 1048 va fer Bernat Ermengol als joves comtes barcelonins,
i els convenis i juraments establerts amb l'hereu Hug Guillem en 1049 eren els primers
actes de sobirania del comte Ramon Berenguer a Girona i representaven sens dubte un
desafiament a la comtessa Ermessenda, la potestat de la qual no era reconeguda en cap
moment, un fet que contrasta amb la fidelitat que servà el seu avantpassat Bernat Rovira
a la comtessa. Desconeixem en quin moment els Fornells van trencar amb Ermessenda;
sembla que hagi pogut passar en els anys quaranta, després de la mort de Bernat Rovira,
i tal vegada pugui estar relacionat amb l'aixecament del castrum, que en el testament de
Bernat Ermengol ocupava un lloc clau –era la base del seu poder i possessions–, potser
la seva erecció no va comptar amb el suport de la comtessa i això havia tornat els
Fornells cap a l'aliança amb el bàndol enemic dels comtes Ramon i Elisabet. Res del que
diu el testament dóna suport explícitament a aquesta hipòtesi, però cal tenir en compte
que aquest document significa el primer acte de reconeixement de la potestat de la pare-
lla comtal a Girona i, de retop, de rebuig d'Ermessenda. Com veurem tot seguit els
Fornells obtingueren impo rtants beneficis d'aquest canvi d'aliances.

Els fills d'Hug Guillem de Fornells: Ramon de Fornells i l'abat Berenguer

En el jurament d'Hug Guillem als comtes Ramon i Elisabet, el 7 de febrer de 1049, el
citat Hug es comprometia a fer jurar fidelitat a la seva esposa Adalgarda, la seva sogra
Ermessenda i als seus fills quan aquests tinguessin edat de fer-ho "(...) hec omnia pre-
dicta faciant et atendant (...)filii sui quando etatem habuerint" (Feliu i Salrach 1999,
doc. núm. 349). El document no cita els noms però sabem que es tractava de dos nens
perquè unes ratlles més endavant Hug Guillem demanava que quan morís els comtes
encomanessin el castell al fill gran i si aquest també fos mort al petit.
Uns anys després, possiblement a les darreries de 1057, la documentació ens desco-
breix els noms dels hereus d'Hug: s'anomenaven Ramon i Berenguer, significativament