Page 182 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

Conclusions

El terme de Fornells és un dels llocs en què es mostren amb més nitidesa les trans-
formacions de les formes de govern en la primera meitat del segle XI. A principi del segle
hi trobem alous que pertanyien a magnats laics com Gausfred Llong o Guitart Arnau, però
probablement 1'aloer principal era Bernat Rovira, que també tenia alous als termes veïns,
un noble del cercle proper de la comtessa Ermessenda, que va exigir al vescomte Bremon
la compra dels alous esmentats com a garantia del retorn de les penyores que anterior-
ment li havia donat i expliquen la posició preeminent dels vescomtes Bremon i Eriball de
Cardonà a Fornells, que després heretà la canònica de Sant Vicenç de Cardona. En el
transcurs de les convulsions de la dècada dels anys quaranta, els hereus de Bernat Rovira
enfortiren la seva posició. El fill, Ermengol Bernat, i el nét, Bernat Ermengol, alçaren un
castre i el segon jurà fidelitat als comtes Ramon i Almodis, amb la qual cosa afeblí el
poder de la comtessa Ermessenda al comtat de Girona. L'hereu dels Ermengols fou Hug
Guillem, casat amb Ledgarda, filla i germana, respectivament, dels anteriors, que va reblar
el lligam amb Ramon i Almodis amb un conveni i jurament en 1049. Els seus fills guan-
yaren avantatges d'aquesta presa de partit i Berenguer, el fill segon, aconseguí 1'abaciat
de Sant Feliu de Girona poc després de 1050. Ramon, l'altre fill, sembla que no tingué
hereus i per això, en algun moment de la segona meitat dels segle, el comtes adjudica-
ren el castre a un home de màxima conflianÇa, el senescal Guillem Ramon.

Aloers i senyors del terme i castre de Fornells

Les dates corresponen als anys en qué els personatges són citats en la documentació.
Quan són difunts apareixen fora de parèntesi, amb una creu al davant.

- DURAN I LLOBETA (a.1013).
GAUCEFREDUS LONGUS (1013, a.1014). Casat amb Guisla.
GUITART ARNAU I RIQUILA (a.1028).
BREMON VESCOMTE (1028), +1032.
- ERIBALL, ARDIACA, VESCOMTE I BISBE, germà de Bremon (1028, 1032, 1040).
- BERNAT ROVIRA (1013, 1018, 1028, d.1031), +1040, 1043, 1068.
- ERMENGOL BERNAT DE FORNELLS, fill de Bernat Rovira (1018, 1047), +1062.
Casat amb Ermessenda i pare de Bernat Ermengol, Hug Ermengol i Ledgarda.
- BERNAT ERMENGOL DE FORNELLS, fill d'Ermengol Bernat (1028, 1047, 1048), +1049. Casat amb
Gualangarda.
- HUG GUILLEM DE FORNELLS I LEDGARDA (o Adalgarda), filla d'Ermengol Bernat i Ermessenda,
germana de Bernat Ermengol (1049).
- RAMON DE FORNELLS I L'ABAT BERENGUER, fills de Ledgarda i Hug Guillem (d.1057).
- GUILLEM RAMON, senescal (branca fadristerna dels Hostoles); segona meitat del segle XI