Page 183 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

Parietes Rufini

Les transformacions d'un domini episcopal de l'entorn de Girona
en l'alta edat mitja (s. IX-XI)

En el volum anterior d'aquest llibre, el lector ha pogut trobar l'estudi monogràfic dels
diversos termes en què es va descompondre la primitiva uilla de Parietes Rufini: Domeny,
Taialà, Fontajau i el mateix Parets Rufi. Entenem que calia també fer un estudi global
del conjunt per tal de poder copsar el seu caràcter unitari inicial i les causes i caracte-
rístiques del procés posterior de fragmentació i feudalització. De tots els textos citats, se'n
trobarà la referència a l'apèndix.

El benefici episcopal de Parietes Rufini en el segle IX

La uilla de Parietes Rufini o Parets Rufí és una de les més antigament documentades
del comtat de Girona. S'esmenta a tots els preceptes atorgats pels monarques carolingis
als bisbes gironins entre 834 i 922. Es tracta dels set diplomes concedits pels monarques
francs als bisbes gironins, en els quals es citaven les uillae o termes amb l'autoritat o
potestat que havia estat donada al bisbe, autoritat que comportava la immunitas en rela-
ció a les altres autoritats del territori –el comtat. Entre totes aquestes uillae sempre se'n
citaven dues a la rodalia de Girona, Parietes Rufini i Castellum Fractum, una i altra situa-
des consecutivament a la riba esquerra del Ter. La referència a una donació inicial de
l'emperador Carlemany, com recordava el precepte de 834, ens fa pensar que aquella
hauria tingut lloc abans de 814, data de la seva mort.
La immunitat tenia un sentit doble i complementari; d'una banda significava que cap
autoritat pública podia intervenir en els afers de naturalesa fiscal o judicial dins el seu
terme, com s'encarregava d'esmentar un precepte de l'any 922 quan deia que "(.)nullus
comes nec vicecomes aut viccarius aut alíqua potestas(..)" podia "C..)aut homines ipsis
episcopo vel ecclesie, tam ingenuos quam servos super terram ipsius commanentes
(...)contra raciones distringendos(...) "; tot plegat volia dir que cap autoritat púbica del
comtat -comtes, vescomtes o veguers- podia imposar la seva autoritat als habitants dels
termes atorgats pels reis al bisbe i la seu episcopal. D'altra banda, el precepte de l'any
899 complementava aquesta informació afegint que "(..)ipsis vero homines que in supra-
dictis uillis habitant vel habitaturi sunt tale obsequium vel tale servitium supradicto epis-
copo vel suís succesori bus faciant et serviant qualem comitibusfacere consueverunt (..)et
nullum censum vel servicium ullo tempore ingerere quis presumat". Això volia dir que
els habitants de les uillae atorgades als bisbes pels monarques havien de donar la matei-
xa obediència i serveis al bisbe que s'acostumava a donar als comtes i que no podia
obligar-los –cap de les citades autoritats– a pagar cap impost ni satisfer cap servei, car
aquest poder havia estat transferit al bisbe. Tot plegat ens diu que l'autoritat episcopal
sobre el terme de Parets Rufí i els seus habitants era de la mateixa naturalesa que la dels
comtes, els senyors "naturals" en la seva condició de funcionaris reials. Els bisbes havien
rebut aquest dret de manar, que els preceptes reials s'encarregaven de recordar, però
això només els donava permís a actuar com si fossin l'autoritat laica ordinària que repre-
sentaven els comtes i els seus delegats a les altres uillae.
La immunitat que gaudien els bisbes a Parietes Rufini i a les altres uillae atorgades
pels monarques presenta signes d'una evolució, al llarg del segle IX, molt relacionada
amb les transformacions polítiques d'aquella centúria. Al començament sembla limitada