Page 181 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

els dos noms del comte de Barcelona, el seu protector. El seus noms apareixen entre els
diversos convenis i juraments de fidelitat que els magnats gironins van fer als comtes
Ramon i Almodis, poc després que aquesta fos nomenada pel seu marit propietària del
comtat de Girona en novembre de 1057. Hem de recordar que el context d'aquests con-
venis i juraments significava una veritable reorganització del poder després d'anys d'en
els bàndols comtals enfrontats, a més del reconeixement del poder dels -frontaments entre
senyors i els seus castells. Els documents signats pels Fornells eren quatre, car es tracta de
dos juraments a cadascun dels comtes (Feliu i Salrach 1999, doc. núm. 348. 349. 926 i 827),
i palesaven la condició de fills de Ledgardis femina dels juradors, la mateixa Adalgardis
citada com a esposa en el conveni i jurament d'Hug Guillem, la qual cosa no deixa dubte
sobre la seva filiació. Una altra característica remarcable és la referència exclusiva al com-
tat, bisbat i ciutat de Girona amb el seu castell de Gironella quan Ramon i Berenguer jura-
ven fidelitat a Almodis, car aquesta havia estat elevada a la condició de comtessa propie-
tària, i per tant governadora en igualtat amb el seu espòs. En canvi els juraments a Ramon
Berenguer abastaven també els comtats, ciutats i episcopats de Barcelona i Osona.
Els juraments també reconeixien que disposaven de la potestat de castells en nom
dels comtes, als quals els haurien de retornar quan els ho demanessin. Concretament
Ramon citava a tots dos juraments "(...)ipso castro de Todela sive de ipso castro de
Fornnellos vel de ipsas fortedas qui in ipsos castros sant(...) "; una referència als castres
de Tudela, a Sant Gregori, sobre la muntanya de Sant Grau, i al de Fornells. El seu
germà, Berengarius abba, filius qui fui Ledgaris femina, jurava fidelitat amb les matei-
xes clàusules, però només citava ipso castro de Todela com a castell sota la seva potes-
tat. Les referències a la mare, Ledgardis o Adalgardis, així com al castre de Fornells no
deixen gaires dubtes sobre la personalitat de Ramon i Berenguer: eren els fills d'Hug
Guillem, massa petits en 1049 quan el seu pare jurà fidelitat als comtes, però que vuit
anys després ja s'havien fet amb l'herència paterna i fins i tot l'havien augmentada, la
qual cosa dóna idea de la seva joventut en aquells moments, car segurament tindrien al
voltant de vint anys.
Barengarium abbatem, juntament amb altres magnats i Reimundum Mironis de Totela,
són citats entre els fidels comtals en el conveni i jurament que Bonfill va fer als comtes
Ramon i Almodis pel castell de la Tallada, sobre la guerra que els va enfrontar amb el ves-
comte Ponç Guerau –entre 1058 i 1061– (Feliu i Salrach 1999, 1208-1209). Si aquest era el
"nostre" abat Berenguer, i creiem que ho era, no hi ha dubte del paper polític del fill d'Hug
Guillem de Fornells com a fidel i home de confiança dels comtes, en els difícils anys de les
revoltes senyorials. No podem deixar de citar que Berenguer era abat de Sant Feliu de
Girona, tal com el lector podrà llegir en el capítol d'aquest llibre dedicat a la canònica giro-
nina, la qual cosa ens permet reblar encara més l'important paper jugat per aquesta famí-
lia de la noblesa gironina en els difíclis anys de la meitat del segle XI.
Poc després d'aquests esdeveniments la nissaga dels Fornells desapareix sense deixar
rastre. No tenim cap notícia de Ramon de Fornells després dels seus juraments que
poden ser datats a la fi de 1057, com els de la resta dels comdors gironins. Per la seva
banda l'abat Berenguer deixa de citar-se poc després, car no en tenim cap notícia que
l'esmenti viu després de 1061. És probable que cap d'ells tingués descendència, la qual
cosa explica que més endavant, ja en el segle XII, trobem el castre de Fornells en pos-
sessió d'altra nissaga, la fadristerna dels Hostoles, en la persona del senescal Guillem
Ramon, que més endavant entroncaria amb els Montcada. Sabem que en el seu testa-
ment de 1122 (Pruenca i Marquès 1995, 65-68) va deixar diversos béns de Fornells al
monestir de Santa Maria d'Amer, i el seu fill Guillem Ramon II va citar el castell de
Fornells sota el seu domini en el jurament de fidelitat que va fer al comte Ramon
Berenguer IV en 1136 (Rossell 1945, 481-482).