Page 177 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

que seria anterior a l'arribada dels francs. Només la prospecció arqueològica comparada
podrà respondre a aquesta hipòtesi.
Des del punt de vista de l'estudi arquitectònic i arqueològic, el castell de Fornells ha
tingut poca sort i no ha estat objecte de cap estudi conegut, segurament per la migra-
desa de les seves restes. A la magna obra Castells Catalans –més de sis mil pàgines– Pere
Català no li dedica gaire més de pàgina i mitja (III 1971, 212-213); comenta els docu-
ments sobre el citat castell pertenyents al Liber Feudorum Maior, però no fa cap refe-
rència a la seva localització o descripció topogràfica. No gaire més d'informació trobem
a Catalunya Romànica (V 1991, 106).
Les dades directes sobre el castre de Fornells en el segle XI pertanyen a la docu-
mentació comtal dipositada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, ja que des de poc abans de
mitjan segle els comtes de Barcelona n'aconseguiren la potestat, raó per la qual cinc
documents d'aquella època passaren a formar part del Liber Feudorum Maior, aplegat a
la fi del segle XII, Però, com veurem tot seguit, el castell ja era dempeus des d'abans i
en tenia el domini una nissaga noble, els orígens coneguts de la qual es remunten al
citat Bernat Rovira, per això podrem enllaçar la història inicial d'aquest castrum i els seus
senyors amb els esdeveniments protagonitzats pels alous i magnats ja citats anteriorment.
Tenim algun indici sobre la filiació del primer senyor de Fornells. En el citat docu-
ment de la compra que en 1028 va fer el vescomte Bremon a Fornells signava com a tes-
timoni Bernardus prolis Bernard, que pensem que pot referir-se a Bernat Ermengol en
la condició de descendent de Bernat Rovira. Però no era el seu fill, sinó més aviat el nét.
Per comprovar-ho hem de recordar que el 26 d'agost de l'any 1018 va tenir lloc el plet
sobre el litigi que mantenien la comtessa Ermessenda i el comte Hug d'Empúries sobre
l'alou d'Ullastret (veure supra). Ja hem senyalat que entre els testimonis assistents figu-
raven, Bernardo Ruiro i Ermengaudo Bernardo, situats consecutivament en el docu-
ment. Aquest mateix Ermengol, un cop difunt, figura en l'execució del seu testament el
19 de juny de 1047, quan els marmessors d' Ermengaudi Bernardi van donar a la seu
de Santa Maria l'alou que aquest tenia a la parròquia de Santa Maria de Gualta, al com-
tat d'Empúries (Marquès 1993, 224-225), amb la condició que el tingués en violar¡ l'ar-
xilevita Ramon, probablement un familiar. Quinze anys després, el 16 de maig de 1062,
va tenir lloc l'acte de restitució del citat alou a la canònica gironina. El document aclaria
que havia estat d'Ermengaudi Bernardi de Fornels (Marquès 1993, 244-245), la qual cosa
elimina tots els dubtes sobre la identificació del personatge amb la nissaga i senyoria de
Fornells, i també ens permet plantejar que pugui haver estat el primer senyor del cas-
tell, documentat un any després de la seva mort.
D'altra banda, la mateixa execució testamentària de 1047 esmentava la descendència
d'Ermengol, car entre els signants del document hi apareixia Bernardi prolis iamdicti
Ermengaudi, és a dir, Bernat fill d'Ermengol –Bernat Ermengol–, que heretà les posses-
sions del seu pare a Fornells, per poc temps, com veurem tot seguit.
Com acabem de veure l'hereu d'Ermengol fou Bernat Ermengol que no gaudí gaire
temps de la condició de senyor de Fornells, car va morir menys d'un any després de la
mort del seu pare. A més sabem que la seva mort va donar lloc a una successió com-
plicada, com podem veure en el seu testament del 3 de maig de 1048, on deixava el seu
castrum de Fornels cum omni ipso alodio quod in circuitu predictu kastri abebat, al fill
que havia de tenir la seva esposa Gualangarda, que devia estar a punt de donar a llum
(Feliu i Salrach 1999, 714-717). Si el fill naixia, durant la seva minoria ell i la seva mare
haurien d'estar sota la tutoria i protecció dels comtes Ramon Berenguer i Elisabet, sense
cap referència a la comtessa Ermessenda. En el cas que el fill no naixés, el castre que-
daria en poder dels citats comtes. Entre les altres deixes només figuraven dos parents