Page 109 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

La feudalització als suburbis

Resulta paradigmàtica l'aparició de la documentació referida al sector episcopal del burg
de Sant Feliu, al nord de la muralla, que mostra signes de feudalització des de mitjan
segle XI. El burg, que segurament ja existia des d'abans, era des de molt antic de domini
episcopal, car era on s'aixecava l'antiga seu de Sant Feliu, la qual, amb el seu entorn, perta-
nyia a l'autoritat del bisbe, com implícitament reconeixien tots els preceptes i butlles ator-
gats pels reis i els papes des del segle IX. Per tant no ens pot sorprendre que gran part del
burg sigui definit com a "episcopal" o de Santa Maria. No trobarem referències explícites al
burg fins a la segona meitat del segle HI, quan la canònica episcopal comencà a adminis-
trar-lo i els documents es dipositaren als fons que després esdevingueren l'Arxiu Capitular
de la Seu. Els diversos components d'aquest alou canonical —els drets sobre el forn de pa,
les cases i obradors, els horts...— ja els tenien d'abans feudataris laics del bisbe com Adals
o Arnust, segurament nobles i, potser, ministeriales del bisbe. Altres sectors pertanyien a
dominis diferents; l'espai proper a l'angle format per la muralla, entre Sobreportes i la canò-
nica, on després s'aixecaren els Banys Àrabs, mantenia la jurisdicció comtal —era un espai
d'importància militar, proper a la muralla— i estava infeudat a clergues, mentre que el sec-
tor al voltant de l'església de Sant Feliu, on encara devien sobreviure alguns edificis del vell
episcopium, havia estat atorgat a la citada abadia, segurament en el procés de repartiment
de les possessions de l'antiga seu entre Santa Maria i Sant Feliu, un procés llarg i complex
que podem datar des de l'any 1020 aproximadament. D'aquesta manera, des de mitjan
segle XI, tres senyories —episcopal, comtal i abacial de Sant Feliu— es repartien la jurisdic-
ció sobre l'espai del burg, situat entre la muralla de Sobreportes i el riu Galligants. Podem
assegurar que aquesta divisió no era gaire anterior a mitjan segle perquè fou aleshores quan
tingué lloc el repartiment dels antics drets i dominis de la seu entre Santa Maria i Sant Feliu,
que també afectà el vell nucli episcopal extramurs. La gestió dels tres alous, incloent-hi els
seus drets, la portaven feudataris laics o clergues, que s'encarregaven dels establiments o
autoritzacions de noves construccions i la percepció dels antics drets públics, com els cen-
sos i serveis. Això, com altres drets que s'anaven imposant, aviat foren coneguts com els
mals usos. Un exemple el trobem en la donació —de fet infeudació— que l'any 1063 va fer
el bisbe Berenguer als canonges de la seu del forn de pa episcopal —clibanum episcopa-
lem— de l'esmentat burg, amb els censos i serveis corresponents (...)cum omni suo censo et
servitio (Marquès 1993, 250-252). La fórmula "censos i serveis" ja la trobàvem en un pre-
cepte reial atorgat al bisbe Servus Dei l'any 899, la qual cosa demostra l'origen públic d'a-
quests i el procés que havien seguit des d'aleshores. Aquesta infeudació del bisbe a la canò-
nica no era la primera: també en tenien els nobles Adals i Arnust en altres sectors del burg
propers al citat forn, així com el prevere Bonfill que l'any 1085 posseïa en feu de la com-
tessa Mahalta l'alou a la vora del mur canonical (Canal et al. 2000, 57-59).
Al sud de la ciutat, la zona propera de l'Areny i la costa de Sant Martí també ofereix indi-
cis dels processos de feudalització desenvolupats a mitjan segle XI. La Costa era un sector
que havia anat passant a domini de Sant Martí mitjançant un procés de donacions prou ben
conegut (Canal et al., 2003, 87-98) que sembla començar a les darreries del segle IX, però
les terres baixes de l'areny —aleshores la/veo Onnaris— presentaven un domini força més
complex, car els alous de Sant Martí afrontaven amb els episcopals, els comtals i els de
Sant Feliu, amb la qual cosa es creava un garbuix jurisdiccional —ja existent a mitjan segle XI—
que no es va aclarir fins a la segona meitat del segle XII (Canal et al. 1996, 64-65 i 68-69).
Tot aquest sector també conegué processos d'infeudació en la segona meitat del segle XI.
Els casos més ben coneguts afectaven els alous de Sant Martí i l'episcopal, que indirectament
també donen a conèixer l'existència de l'alou de Sant Feliu des d'aquestes dates.