Page 105 - Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II)

document de l'any 1083 en què el castell de Sobreportes, que havia estat d'Arnau Ramon
fins a la seva mort en 1066, ara estava sota domini del senescal Guillem Ramon, un fet
lògic si admetem el seu hipotètic lligam familiar i el desig dels comtes de mantenir el domi-
ni del citat castell en mans de la mateixa família. Finalment no podem deixar d'esmentar
el testament d'Arnau Ramon de l'any 1066 en què aquest recordava els honors que tenia
de Miró Foguet, entre d'altres magnats (Pruenca i Marquès 1995, 56-59), a més de mostrar
la preferència pel monestir de Santa Maria d'Amer, començant pel mateix senescal Guillem
Ramon en el seu testament de 1122 (Pruenca i Marqués 1995, 65-68). Tot plegat ens porta
a plantejar la pertanyenca d'Arnau Ramon de Sobreportes a una branca de la nissaga dels
Hostoles que va mostrar una fidelitat constant a Ramon Berenguer i Almodis, per la qual
cosa no pot sorprendre que haguessin estat investits, successivament, amb la jurisdicció
sobre el sector de la muralla que guardava una de les portes de la ciutat, esdevingut cas
en una data desconeguda, potser no gaire anterior a 1057. És probable que el cas -trum
de Sobreportes, amb la seva dotació de drets i feus dins i fora de la ciutat, hagi estat -trum
creat com a recompensa per a una nissaga de fidels comtals. La seva constitució pot haver
significat algunes reformes constructives en l'angle nord-occidental de la muralla. A les
dues torres i el baluard sobre la porta –el nucli de la fortalesa– s'hi afegí, en una data inde-
terminada, una ampliació cap al citat angle on es va bastir, extramurs, un petit pati d'ar-
mes actualment integrat en la casa Pastors, unit a les torres de la porta mitjançant un petit
pas o pati entre la muralla i una paret que el separava de les cases d'aquest sector de la
ciutat –(..)pariete ex curtilio de iam dicta turre(..)– que descrivia un document de l'any
1082 (Martí 1997, 400). Cal tenir present que la data d'aquestes reformes no les tenim docu-
mentades i podrien ser anteriors.
Disposem de dades més concretes sobre els dominis –honors– i feus assignats al cas-
tell de Sobreportes, concretament dins la ciutat. L'any 1082 el document citat anterior-
ment esmentava una casa intramurs pertanyent a l'honor de l'esmentat castell, que el
document citat més amunt describia com ipsa turre prope sancte Marie Puelle, el nom
d'una petita capella annexa a la torre occidental de Sobreportes. El noble Berenguer
Eldemar, que tenia la casa en feu del senescal Guillem Ramon, senyor del castell, la va
donar a Guillem Batejat (un jueu convers?) a canvi del pagament d'un cens d'un parell
de gallines. Sembla clar que la casa, i moltes de les veïnes, formaven part dels honors o
dominis del castell de Sobreportes, un sector format per les cases situades en l'entorn
immediat, en l'angle nord-oest de la muralla. Els edificis i els seus residents quedarien
sotmesos a la jurisdicció castral, el pagament del cens de la qual era un signe rellevant.
Pel que fa al castell vescomtal –o castell de Girona–, els juraments pronunciats a les
darreries de 1057 per la vescomtessa Ermessenda i el seu fill, el vescomte Guerau Ponç,
parlaven de (...)ipsas turres et fortedas (castros et turres) quas ego prescriptus Pontius (iam
dicta Ermessindis) babeo in ciuitatem Gerundam(..), o sigui del sector de torres i murs
que els vescomtes tenien al sud de la ciutat (Feliu i Salrach 1999, 683-685, 793-795 i 1469-
1470). La turrem vicecomitalis ja s'esmentava amb aquest nom uns anys abans, en 1054,
en un document que explicava com la presència vescomtal en aquell lloc, amb un milite
infeudat, ja era evident des d'anys abans, de principi del segle XI segurament, car el text
citava diversos successors del milite difunt. Per tant aquest castell o sector de la muralla
no va ser donat, sinó confirmat, pels comtes als vescomtes, que ja el tindrien com un bene-
fici –amb els deures corresponents– des d'una època més reculada.
Al llarg d'aquell segle, les descripcions dels textos no semblen parlar d'un castell en
sentit estricte, sinó més aviat del tram de la muralla meridional de la ciutat que anava
des de la citada torre vescomtal (torre dels Maristes o de l'Escola Pia) fins a la porta meri-
dional, la Porta Onnaris, citada des del segle X (Martí 1997, 118). La disposició d'aquesta