Page 60 - Esmorzem Falla Passeig 2023

Qui no és de llagrimeta fàcil davant d’un entrepà?
Retrobar-se

És inevitable que no se’m faça la boca aigua. Les hores que són i amb l’estómac buit, és senzillament impossible no salivar i
no despertar al voltor que porte dins en sentir l’olor tan característica del calamar, tot i que no és un menjar que em lleve la
son. Però ara mateix, em menjaria fins a un plat de bròcoli. Bé, tal vegada estic exagerant una mica.
M’he alçat de bon humor, i no és per a menys, el dia ho suggereix, i damunt el temps acompanya. Fa un sol esplèndid i
calor, malgrat que estem en plena tardor: el temps està boig, com les persones. Han hagut de passar quatre anys, amb pandèmia
pel mig, perquè els astres s’alinearen i poder quedar tota la quadrilla per veure’ns, encara que siga en un esmorzar. Quan dic
quadrilla em referisc a les tres amigues de la infància. En concret, a les del parvulari fins a l’ESO, amb les quals, no sols he
compartit molts moments sinó que he descobert moltes coses, com el desig o el plaer, o sentir papallones per un xic d’un curs
més, que, on en aquell moment veia un Backstreet Boy, hui veig a un cardo, i no precisament de menjar, que també, perquè és
igual de lleig, calb, insípid i corrent. Quin trage li he fet al pobre xic! Això li passa per no tornar-me la trucada perduda que li
vaig fer, ara fa ja uns vint anys. Quasi res!