Page 56 - Esmorzem Falla Passeig 2023

Aquest escrit s’ha de llegir amb moderació

Si són un poc desperts, trobaran a faltar d’una beguda d’entre totes les que hem parlat. Aquest destil·lat està intrínsecament
relacionat amb la meua terra i a més amb la festa de la que formem part, les falles. Sí, em referisc a la cassalla. Què es pot dir
de la cassalla que no sàpien ja? La cassalla és una beguda elaborada a partir de la destil·lació de l’anís. Amb un volum alcohòlic
del 45% i un sabor dolç i equilibrat. I és per a molts saforencs i riberencs, la beguda perfecta per a obrir boca o començar una
celebració. Aquest colpet de cassalla inicial és ben conegut com a l’arrancadora, la qual forma part del ritual de quedar amb
amics per a fer una paella. A banda de com a colpet, i encara que cada volta és menys habitual, també es pot prendre en forma
de combinat: el xifli faller (mescla de cassalla amb refresc de llima) o el gens conegut “catònic”, inventat i produït per un molt
bon amic meu en un moment de necessitat (combinat de cassalla i tònica). A més, amb la cassalla també es poden fer algunes
receptes gastronòmiques com les rosquetes d’anís. A terres valencianes, els principals productors són la destil·leria Cerveró a
Cullera, la destil·leria Ferri a Bellreguard i la Tenis, a Monfort.
Encara que el repàs per les diferents begudes s’ha transformat en una mena de mini guia-resum de licors i begudes
espirituoses de la Comunitat Valenciana, abans de finalitzar i per tal de rendir homenatge a l’autora del meravellós mapa que
il·lustra aquest article (i a pesar del debat mantingut amb la coordinació del llibret respecte a la conveniència de la inclusió
d’aquestes begudes), parlarem breument de dos combinats: la zurra i l’aigua de València.
Respecte a la zurra, una beguda de Castelló, es tracta d’un combinat que durant una temporada va estar de moda i se servix
a una tasca d’aquesta localitat, a El Mejillón (Benicàssim). Actualment, el seu consum és residual i com hem assenyalat va ser
una beguda de moda com actualment ho pot ser el mojito. Aquest s’elabora a base de vi blanc, sucre, llima i canella. De sabor
dolç, sol ser agradable al paladar i un perill si no es beu en moderació.
Per altra banda, l’aigua de València és un combinat més icònic entre els forasters que entre els autòctons. La seua elaboració
es produeix a partir de cava, suc de taronja, ginebra i vodka. Té una graduació alcohòlica del 15%. Com a curiositat, hem
d’assenyalar el seu origen, sent el seu creador un pintor gallec instal·lat a la ciutat de València, que a més regentava un bar als
anys cinquanta del segle passat, popularitzant-se el seu consum als anys setanta del mateix segle.
Per a concloure aquest article, hem de dir, tal com hem pogut comprovar al llarg d’aquest article, que la nostra terra té una
gran varietat i diversitat de licors i begudes espirituoses, i això que no hem parlat dels vins i cerveses autòctones. Tal és la
diversitat que es podria fer una ruta de nord a sud de la Comunitat Valenciana tastant les diferents opcions que trobem. Això
sí, si algú s’animara a fer-ho que tinga en compte una cosa, s’ha de beure amb responsabilitat i moderació. Salut!

JUAN ANTONIO ROMÁN MUÑOZ
Psicòleg. Tastador de vins aficionat, especialista en ficar cares d'interessant mentre beu vi.