Page 61 - Esmorzem Falla Passeig 2023

Segurament si aquests pensaments els reproduïra en directe per l’Instagram, la majoria dels seguidors no entendria que és
això de la trucada perduda. Era l’antiga forma de parlar amb qui ens agradava. Bé, també li les feia a ma mare o a mon pare
quan en quedava sense saldo. Sí, sense saldo perquè abans carregaven amb 5 o 10 euros el mòbil... Possiblement, alguns no
entendrien res, però millor, senyal que són joves, quina sort la seua! O no... Perquè vaja joventut envoltada de pantalles i de
mons virtuals! Amb l’encant que tenia jugar amb nines o botar a la corda... Com s’ha perdut tot! Hem avançat i progressat
molt com a societat, però ho hem fet tan de pressa que hem oblidat valors. Vaja, la fam està posant-me molt nostàlgica, tal ve-
gada massa.
–Vols alguna cosa? Hola! Vols alguna cosa? –pregunta Pilar, l’ama del bar.
–Ah, perdona, no m’he adonat que estaves parlant-me. Estava tan abstreta en els meus pensaments... Què deies? –respon
mig apardalada la Victòria.
–Que si vols prendre alguna cosa mentre esperes?
–Hum... No, millor m’espere que estaran a punt d’arribar.
–D’acord, com vulgues.
–O dus-me un café amb gel, per favor, a veure si així enganye a la fam, que amb aquesta oloreta és complicat. Em faria una
cervesa, però prompte començaria.
–Com preferisques, hui és dissabte i tot s’hi val.
–Millor café, que em conec. I guarde’m un entrepà d’embotit, que estic somiant-lo.
–Tranquil·la, que embotits i allioli en tenim per a un regiment.
Sempre igual. No m’agrada el café i acabe demanant-me’n un, i damunt curtet. Quin regust se m’ha quedat a la boca, sort
que l’entrepà ho arregla tot.
–On està la més puntual de totes? Ei, Victòria, que guapa estàs! –crida Magda des de l’altra punta del carrer.
–Magda, tu sempre tan rebonica i complida. Que bé et veig! Mira, per allà ve la Neus, amb els cascos... Segur que escoltant
a Sabina, al seu Sabina.
Sé molt bé que des d’aquest bar. Jo no puc arribar on ets tu, però dins la meva copa veig. Reflexada la teva llum, me la beuré;
Servil i acabat boig per tu. Neus canta mentre camina cap a la Victòria i la Magda.
–Amigues, com esteu? Quant de temps! Quines ganes! –exclama eufòrica la Neus.
–Oh, no és Sabina sinó Sau! –comenten la Victòria i la Magda i tot seguit ambdues comencen a cantar com si s’haguera
d’acabar el món: – Sé molt bé que des d’aquest bar. Jo no puc arribar on ets tu, però dins la meva copa veig. Reflexada la teva llum,
me la beuré; Servil i acabat boig per tu...
Tot seguit, les tres amigues, es fan una forta abraçada, d’aquelles que ho reconnecten tot. A la Neus se li escapa una llagri-
meta, està sensible, millor dit, és sensible per naturalesa.

esmorzem? 61