Page 13 - Esmorzem Falla Passeig 2023
P. 13

L’escot o “gasto”
          La primera cosa a destacar és el significat propi de la paraula. Es tracta d’una paraula autòctona que empraven els nostres
          avantpassats i que hui en dia ha sigut substituïda per un castellanisme: “gasto”.
            L’escot no és un fenomen característic de tot el territori valencià, sinó més propi de La Valldigna i el seu entorn. De fet,
          molts valencians i valencianes queden admirats i sorpresos d’aquest costum.
            L’escot es caracteritza per ser un servei d’hostaleria amb un preu tancat i assequible (sol definir-se com barat per a les per-
          sones forasteres no acostumades a l’escot) i que inclou beguda, ensalada o olives, cacaus en corfa i café. No inclou l’entrepà
          ni les copes posteriors.


          La “prèvia”
          Si per alguna cosa es caracteritza l’esmorzadora o esmorzador valencians és per no entrar en un bar i seure directament a la
          taula per tal d’esperar als seus acompanyants.
            La nostra tradició, que sorprén quan amics forasters ens visiten en els nostres pobles, és arribar un poc abans de l’hora i
          arrimar-nos a la barra per tal de demanar taula i demanar un licor d’aperitiu (cassalleta, misteleta o barrejat) mentre esperem
          als acompanyants.
            Ací entra en joc el tema de la puntualitat: hi ha gent de puntuals i altres que no. I dins dels segons, hi ha qui arriba tard i
          qui arriba massa prompte, o bé de manera inconscient o voluntària per tal de poder demanar-se diverses “prèvies” o “rondes
          d’espera”.


          L’horari
          L’horari de l’esmorzar valencià tradicional no té res a envejar amb la mítica puntualitat britànica.
            L’esmorzar valencià es dona per iniciat a les 9.30 del matí. Aquesta és l’hora en què tots els comensals han d’estar reunits
         davant de la barra del bar per fer-se l’esmorzadora com a últim acte abans de seure en la taula que els està esperant.
            L’esmorzadora és l’element que marca aquest inici. Totes les consumicions anteriors no formen part de l’esmorzar pròpia-
         ment dit sinó que són considerades com a part de la “prèvia”. Aquest ritual no és exclusiu de l’hora de l’esmorzar sinó que
         també s’aplica a l’hora del dinar i la del sopar, amb les seues corresponents dinaores i sopaores.
            És a l’hora de l’esmorzar quan més estricte s’acostuma a ser amb els que arriben tard, els quals són castigats amb el pagament
         d’una ronda extra, la qual serà servida, i beguda, després dels cafés (copetes)... o amb l’esmorzar començat (una última “prè-
         via”). En aquest últim cas, els comensals deixen el seu entrepà sobre la taula i s’acosten a la barra.



                                                            esmorzem?                                                     13
   8   9   10   11   12   13   14   15   16   17   18