Page 33 - Esmorzem Falla Passeig 2023

Existeixen dues versions: l’anglosaxona (pròpia del Regne Unit i les seues antigues colònies, inclosos els Estats Units) i la
pròpiament dita continental (pròpia de l’Europa no britànica).
Ambdues variants comparteixen la mateixa base alimentària: pa, embotits, formatges, iogurts, fruita, suc de fruita, cereals,
brioixeria i torrades amb mantega i melmelada; tot acompanyat amb te (o café, especialment als Estats Units). Segons la regió
o el país, s’hi afegeixen embotits i formatges per a completar-ho.
No obstant això, el desdejuni britànic és encara més consistent (aporta més proteïnes d’origen animal), ja que hi afegeix elements
com el bacó fregit, les salsitxes, els ous fregits o remenats, tomaques a la planxa, fesols guisats o el porridge.
El motiu del nom d’aquest tipus d’esmorzar es deu als anglesos, donat que van ser ells els primers a definir així el desdejuni
que feien en el “continent” europeu a aquella versió més “lleugera” del que ells menjaven de bon matí en les illes.

L’esmorzar oriental (el model japonés)
El concepte de desdejuni tradicional oriental no té res a veure amb el concepte que tenim nosaltres a casa nostra. De fet, a pri-
mera vista, a qualsevol occidental li resultaria difícil de diferenciar-lo d’un dinar o d’un sopar.
En la cultura oriental, les menjades es realitzen 3 vegades al dia: desdejuni, dinar i sopar (ni esmorzen ni berenen com fem
al nostre territori), donant-li molta més importància al desdejuni per tal que el cos obtinga la màxima energia possible des de
l’inici del dia; una concepció que es comparteix també en altres llocs del món com l’Europa nord-occidental.
Un desdejuni tradicional model, com pot ser el japonés, mostra a la perfecció la seua manera d’entendre la vida, ja que de la
mateixa manera que ho fa la filosofia zen, el desdejuni és fidel al principi de l’equilibri; en aquest cas l’equilibri dels nutrients.

esmorzem? 33